Reflexió final II

S'acaba el període de pràctiques, i fins aquí també amb aquest blog. O, almenys, amb les entrades que fan referència al meu període com a estudiant en pràctiques al gabinet (quí sap si mai no continuaré escrivint).

Fa pena, però alhora és gratificant saber que he arribat fins aquí. Ara toca seguir el camí "amb unes sabates noves" com a professional, com a psicopedagoga i com a persona: seguir creixent, formant-me i guiant a tots aquells qui pugui. Arribats a aquest punt, toca ser una bona professional, exercir com a psicopedagoga el millor que pugui, posant en pràctica tot allò que he après tant a nivell teòric com pràctic.

I, encara que sembli repetitiva, m'agradaria acabar la meva reflexió final del pràcticum II de la mateixa manera que vaig acabar la del primer, ja que tot i que he après i he vist coses noves, continuo sent la mateixa i pensant el mateix:

" Massa cops m'he deixat endur per les reflexions personal. Però no entenc la psicopedagogia sense les emocions que aquesta em desperta.

Com a reflexió del que aquests mesos han significat per a mi, us deixo un poeta que per a mi descriu el que és la nostra feina":

Enseñarás a volar,

pero no volarán tu vuelo.

Enseñarás a soñar,

pero no soñarán tu sueño.

Enseñarás a vivir,

pero no vivirán tu vida.

Sin embargo

en cada vuelo,

en cada vida,

en cada sueño,

perdurará siempre la huella 

del camino enseñado.

(Teresa de Calcuta)

                                                           Atentament,
                                                                                           Judit S.

Reflexió final I: pla d'actuació

El pla d'actuació

Donat que els dos períodes de practiques els he realitzat al mateix gabinet, vaig voler aprofitar el fet que ja coneixia el centre, el seu treball i els casos per a desenvolupar una feina més completa, i en comptes de continuar observant els mateixos casos o nous, vaig decidir fer un estudi del material, crear material nou i aplicar-lo als casos que ja coneixia.

Per tant, durant la programació del pla vaig establir tres fases: inicial, executiva i d’aplicació i avaluació.

• Fase Inicial - estudi del material:
• En aquesta fase els objectius eren
• Revisió de tot el material disponible al centre
• Seleccionar el material que es pot utilitzar, el que s’ha de revisar i el que ha quedat antic.
• Crear un catàleg o fons bibliogràfic del material disponible
• Fase executiva: 
• En aquesta fase els objectius eren
• Obtenir material útil i de fàcil aplicació
• Crear material adaptat a les necessitats del centre
• Adaptar o fer nou material en llengua catalana
• Finalitzar el catàleg o fons bibliogràfic del centre amb aquest material
• Fase d'aplicació i avaluació:
• En aquesta fase els objectius eren

• Portar a la pràctica els materials elaborats
• Avaluar les decisions preses en les fases anteriors
• Avaluar el procés de treball seguit
• Avaluar el material realitzat a partir de l’aplicació del mateix
• Crear possibles propostes de millora a llarg termini
• Plantejar la continuïtat del projecte

Valoració del pla d'actuació

Pel que fa a la fase inicial, com ja vaig comentar a entrades anterior, va ser una feina llarga. Hi havia molt material a revisar, crear bibliografia i seleccionar. Però, va ser una fase productiva ja que vaig poder veure material que no havia vist fins al moment (molt material de logopèdia i material per treballar amb nens sords). 
A més, les explicacions de la Mayte al voltant de cadascun eren molt enriquidores: amb quina idea o objectiu el va comprar o elaborar, aspectes positius i negatius de cadascun, situacions en les que els ha utilitzat o perquè mai l'ha utilitzat,...

L'error d'aquesta fase, com he comentat anteriorment, va ser la planificació. Vaig marcar un determinat nombre de sessions per a realitzar-ho, però han estat moltes més. Per això, em vaig demorar en penjar part de la bibliografia en aquest blog. 

Respecte a la fase executiva, va anar molt enllaçada a la fase inicial. No vaig acabar una que pràcticament ja estava començant l'altre. Vaig centrar-me en els objectius marcats, i vaig crear material en llengua catalana adaptat a la metodologia del centre i a les possibles necessitats amb les que es treballa. 
Va ser una feina a la que també vaig dedicar moltes hores. Volia escollir dibuixos que fossin clars, creat material que fos entenedor i complert. Finalment, estic satisfeta amb la feina realitzada.

Per últim, en relació a la fase d'aplicació i avaluació, faré una valoració d'elles per separat.
La fase d'aplicació ha estat la  més esperada. Tornar a estar amb contacte directe amb els nens i nenes que havia vist mesos abans (ja que durant les fases I i II els havia vist però no havíem treballat) significava que ja arribava el final d'aquest projecte.

Respecte a l'avaluació, la faré seguint els objectius marcats inicialment:

• Avaluar les decisions preses en les fases anteriors:
• Com ja he dit, un dels errors va ser la disposició del temps, va fer que em demorés en algunes fases.
• Avaluar el procés de treball seguit:
• Penso que he seguir un procés continu, totes les fases anaven enllaçades i el treball al gabinet ha estat continu i amb uns objectius clars. Potser hi ha hagut determinats moments en el que s'ha acumulat feina, però era pel problema que he explicat anteriorment.
• Avaluar el material realitzat a partir de l’aplicació del mateix:
• Pel que fa al material, l'avaluació conjunta que vaig fer amb la meva tutora va ser que ela redacció dels enunciats era correcte: senzills, clars i entenedors. Però, que "amb cada activitat volem anar més enllà", i aquest últim punt és el que més ha costat d'aconseguir.
• També, vam valorar m'havia centrat en crear material per a primària i primer cicle d'ESO però no hi havia material per a educació infantil. 
  
  
• Crear possibles propostes de millora a llarg termini:
• Com a millores a llarg termini (es realitzaran un cop acabat el procés de pràctiques, i de forma voluntària, ja que el temps per fer-ho ha acabat) s'intentarà corregir els problemes o error que s'han detectat en el material.

Ha estat una feina llarga que valoro positivament ja que, tot i els problemes o errors comesos, estic segura que ha estat molt productiva i m'ha fet esforçar-me molt. La feina feta i aquest blog, em fan sentir orgullosa del que he fet, i em fan ser conscient de tot allò que he de millorar (i per suposat faré).

Una realitat impactant...

Bon dia!

Si ve ja hauria d'anar posant punt i final a aquest blog, em costa deixar d'escriure les meves reflexions diàries al voltant de qualsevol cosa que té a veure amb la pedagogia.

L'altre dia un mestre de primària (cicle inicial)  m'explica que la direcció del centre els ha dit que els alumnes amb PI se'ls ha de suspendre les assignatures a la que ho tenen, concretament català, castellà i matemàtiques. Impactant oi?

Què ha estat el que ha portat a la direcció del centre a donar aquestes directrius? Quina llei d'educació ho diu? Quina classe de rigor pedagògic té això?

Avui no donaré la meva opinió, només em basaré en les lleis d'educació: LEC i LOE (ja que la LOMCE no està completament aplicada)

LEC (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'Educació) a l'article LVII i LXXXI ens diu:

• Els centres que imparteixen l’educació bàsica han d’adoptar les mesures pertinents per a atendre la diversitat de l’alumnat i per a continuar la comesa de detecció i prevenció de les dificultats en l’aprenentatge iniciada a l’educació infantil.
• L’atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi d’escola inclusiva.

LOE (Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación) en el Títol II "equidad en educación" capítol I "Alumnado con necesidades especificas de apoyo educativo"  Article LXXI ens deia:

• La escolarización del alumnado que presenta necesidades educativas especiales se regirá por los principios de normalización e inclusión y asegurará su no discriminación y la igualdad efectiva en el acceso y la permanencia en el sistema educativo, pudiendo introducirse medidas de flexibilización de las distintas etapas educativas, cuando se considere necesario.
• Al finalizar cada curso se evaluarán los resultados conseguidos por cada uno de los alumnos en función de los objetivos propuestos a partir de la valoración inicial. Dicha evaluación permitirá proporcionarles la orientación adecuada y modificar el plan de actuación así como la modalidad de escolarización, de modo que pueda favorecerse, siempre que sea posible, el acceso del alumnado a un régimen de mayor integración.

A més, respecte a "Atención educativa al alumnado que presenta necesidades educativas especiales" ens diu:

• Las enseñanzas que ofrece el sistema educativo se adaptarán al alumnado que presenta necesidades educativas especiales. Dicha adaptación garantizará el acceso, la permanencia y la progresión de este alumnado en el citado sistema.
• En educación primária: 
• Se establecerán las medidas curriculares y organizativas oportunas que aseguren el adecuado progreso del alumnado que presenta necesidades educativas especiales, posibilitándole alcanzar el máximo desarrollo de sus capacidades personales y los objetivos de la etapa.
• Las Administraciones educativas, con el fin de facilitar la accesibilidad al currículo, establecerán los procedimientos oportunos cuando sea necesario realizar adaptaciones que se aparten significativamente de los contenidos y criterios de evaluación del currículo, a fin de atender al alumnado con necesidades educativas especiales que las precisen. Dichas adaptaciones se realizarán buscando el máximo desarrollo posible de las competencias básicas; la evaluación y la promoción tomarán como referente los objetivos y criterios de evaluación fijados en las mismas.

Res a afegir... una realitat impactant...

A poc a poc, hem arribat al final: aplicació dels materials

Bon dia!

La tercera fase del meu pla de treball o fase d'avaluació començava amb l'aplicació dels materials que he elaborat. Podeu trobar els materials elaborats cercant l'entrada "Exemple dels materials creats" al meu desplegable d'Arxius del blog (Noviembre) o fent clic aqui.

La creació del material va estar una feina llarga. Cal molta dedicació i molta cura alhora de realitzar-les, ja que el que es pretén és fer-les molt més entenedores que les que trobem al mercat. Enunciats entenedors i breus, activitats motivadores però alhora completes, activitats que permetin anar més enllà del l'enunciat ens diu,...

Pel que fa a la redacció dels enunciats va valorar que era correcte: senzills, clars i entenedors. Però, fent una valoració amb la tutora del centre, ella em va recordar que "amb cada activitat volem anar més enllà", i aquest últim punt és el que més ha costat d'aconseguir.

Els enunciats de les activitats, tant en les creades per mi com les del llibres, donen unes instruccions clares "encercla/marca/senyala/escriu/corregeix/..." però sempre és pot donar un pas més. Durant el pràcticum I vaig observar com la Mayte feia aquesta feina, anar més enllà a totes les fitxes:

• una fitxa de sanefes o de copiar un dibuix (per a un cas amb moltes dificultats en motricitat fina, amb possible TANV) es convertia en un autèntic treball de fons: escriure nom i data, dibuixar amb llapis, repassar, escriure una frase sobre el dibuix,...; 
• Una fitxa sobre els sons de les lletres (per a l'inici a la lectura) es convertia en llegir els sons, buscar les lletres que fan aquest so (lletres de plàstic o de confegir), dir paraules amb aquest so, intentar escriure una paraula,...

Aquest ha estat el punt difícil. Com redactem un enunciat demanant tot això?
Pràcticament és impossible.
A més, crec que la feina constant de: I ara, què més li demano?, és una feina pròpia.

Cada professional ho ha de fer en funció del que vulgui treballar o en funció del que aquell dia es pugui treballar (s'ha de valorar la situació del nen, no podem donar per suposat que treballarà bé si o si, o que cada dia li podem exigir el màxim).

Una solució seria crear una fitxa paral·lela, destinada al professional, en la que hi hagués un seguit de preguntes extra per a realitzar. Però, sincerament, a mi m'agrada fer la meva feina no que me la facin uns altres. Per tant, a mi m'agrada crear les meves preguntes.

10 de desembre: Dia dels drets humans

Bon dia!

La meva reflexió d’avui va dedicada al Drets humans.

Al 1948 es va aprovar la DeclaracióUniversal dels Drets Humans.

Fa 66 anys, que tenim a les nostres mans un escrit on es diu que tots som igual i tots tenim els mateixos drets. També fa 66 anys que no es fa cas, o se li fa a mitges...

No sé si serveix o no d’alguna cosa que s’escriguin aquests tipus de declaracions, signades pels “més importants” representants de “nosequants” països. L’únic que sé és que cada dia hi ha nens que moren a molts països perquè no tenen res per menjar, perquè només disposen d’aigua no potable,... Cada dia hi ha nens que no van a l’escola perquè han de treballar o perquè l’escola més proper està massa lluny i estan massa dèbils per caminar tant. Cada dia hi ha nens que dormen sense sostre. Cada dia hi ha nens que pateixen. Cada dia. Nens i adults.

Però, tampoc no cal marxar tant lluny... Al nostre país, cada dia hi ha més nens que van a dormir sense sopar. Cada dia hi ha famílies que no tenen feina ni diners per donar de menjar als seus fills. I cada dia, moltes famílies es queden sense sostre. Cada dia. Nens i adults.

Però no tot és dolent. Hem aconseguit cert grau de llibertat, justícia i pau al món. S’ha acabat amb les diferències i la discriminació racial, i som capaços de respectar l’altre i de tractar-nos com a igual. I hem aconseguit que tothom tingui dret a l’educació.

Per això, avui no podia estar d’escriure aquesta entrada.

Dues postals que vaig comrpar a les Nacions Unides sobre els Drets humans

"Escriure o teclejar?"

Ahir anava a dormir amb la noticia que el a partir del 2016 els nens Finlandesos aprendran a escriure a ordinador abans d’aprendre cal·ligrafia. No m’espanta, ni em sembla de bojos... Era d’esperar. Però si que em fa replantejar-me la meva feina.

La tecnologia avança, estem farts d’escoltar i veure que la majoria de nens saben utilitzar un smartphone, tablet o ipad molt millor que qualsevol adult. Per tant és inviable no fer el mateix amb els ordinadors i l’escriptura mecanografiada.

Tot i aquest enorme domini dels dispositius de pantalla tàctil, conec moltissims casos de nens que no tenen ni idea d’utilitzar un ordinador, i molt menys, d’escriure àgilment en un teclat. Per tant, penso que és important ensenyar-los a utilitzar un ordinador com a eina de treball, i per ser-ho necessàriament se’ls ha d’ensenyar a escriure bé i ràpid.

Però no hem de perdre el nord. Jo sóc de les que porto agenda de paper, apunto les coses importants en post-it,... Però no defensaré l’escriptura a mà per sobre de tot, si la importància que té per a l’aprenentatge.

Des del meu punt de vista, el nostre cervell aprèn a través del sentits. Per tant, l’aprenentatge de l’escriptura està lligat amb el sentit de la vista, el tacte,... la kinestesia. Per tant, teclejar no suposa un aprenentatge tant significatiu per a nosaltres com escriure, tot i que si que pot ser més motivador.

Per tant, com deia abans, no pretenc defensar des d'aqui l’escriptura a mà davant l’escriptura a ordinador sinó que defensar el seny, utilitzar ambdós mètodes amb lògica, per tal d’arribar a fer infants que siguin conscients de la necessitat de saber escriure a mà i saber teclejar. 

Us deixo l'enllaç del qual ho vaig llegir: http://www.enriquedans.com/2014/11/escribir-a-mano-es-del-siglo-pasado.html

Vídeos Jornades TDAH, i el cas del R.

Bon dia!

Normalment, no puc assistir a les jornades o congressos que es fan a Barcelona o ciutats properes, ja sigui per falta de temps, perque coincideixen amb feina o per l'elevat preu que tenen en alguns casos.

Em fa rabia i pena, ja que penso que aquests col·loquis, amb els diversos professionals (pediatras, neurólegs, psiquiatres,...) són una font d'informació i actualització important tant per als que encara som estudiants com per als professionals.

Per si us sembla interessant, he trobat l'enllaç on es podran veure els vídeos de la IV Jornada de TDAH a l'hospital Quirón Teknon.  En els propers dies els penjarán a l'enllaç: http://www.teknon.es/jornada-tdah/videos-2014 
D'igual manera, podeu veure els de les jornades anteriors: http://www.teknon.es/jornada-tdah/videos


M'agradaria destacar, de la jornada de l'any 2013, el vídeo "TDAH en la adolescencia: evolución de síntomas" de la Sra. Montserrat Bermejo. Podeu veure'l a l'enllaç: http://www.teknon.es/jornada-tdah/videos-2013 o http://vimeo.com/82371708.

El cas del R.

Destaco aquest video ja que estic observant i treballant en el cas d'un adolescent que presenta moltes de les característiques de les que parla la Sra. Bermejo.

El R. fa 4rt d'ESO. Va arribar al gabinet fa uns anys, el canvi de primària a la ESO va anar molt malament. Les notes eren molt  molt baixes (no arribava a més d'un 3 en cap assignatura) i emocionalment estava enfonçat, sense cap motiu de pes a la vista. L'estiu de 1r a 2n d'ESO es comencen a realitzar proves (WISC, TALEC,...) però emocionalment és tan inestable que es  gairebé impossible i els resultats no es poden donar per vàlids. Aleshores, es comença a treballar amb ell en el tema emocional. Després d'aixó, deixa d'assistir a la consulta, però es fa un seguiment a través de la mare ja que un germá si que continua assistint al gabinet.

Els resultats milloren poc però aconsegueix anar aprovant i recuperant assignatures fins arribar a 4rt. Emocionalment millora, ja no es troba tant inestable, però si s'observa desmotivació i avorriment constant.
Aquest any, la tutora de 4rt (mateixa que l'any anterior a 3r) en una reunió amb la mare demana que es realitzin proves per tal de poder realitzar una adaptació. Ara mateix estem en aquests moment.

Abans d'entrar a analitzar les similituds entre el que explica el video i el cas del R. m'agradaria descatar negativament el paper d'aquesta escola:

• Per tal de realitzar una adaptació no cal tenir un informe psicológic/psiquiàtric, només observar les dificultats que durant molt de temps s'han vingut observant.
• Si la tutora, durant dos anys, ha observat aquests problemes ¿Per quin motiu no ha proposat l'adaptació abans?

Dit aixó, us mostro en imatges (utilitzant fragment de la presentació de la Sra. Bermejo) les característiques del TDAH amb signes d'inatenció:

Encaixa amb tots aquests punts 

Encaixaria amb els signes d'impulsivitat cognitiva / emocional

Sería una desobediència pasiva

Pérdua de l'autoestima en relació als estudis des de fa molt de temps, Expectatives no realistes davant els examens ("M'ha anat molt bé"quan no es així).

De moment, i donat el moment en el que estem, m'agradaria deixar aquí l'análisi del cas. Ja he reflexat aquí tot el que s'ha anat observant, ara cal passar les proves i veure que passará i com evolucionará aquest noi.

Exemple dels materials creats

Bon dia!

A punt d'acabar la segona fase del meu pla de pràctiques, creació de materials, m'agradaria deixar-vos un petit recull a exemple de les fitxes que he creats adaptades a la feina que es fa al gabinet.

Hi ha fitxes dedicades a:

• Introducció de l'escriptura
• Consciència fonèmica
• Correspondencia grafema-morfema
• Introducció en matemàtiques
• Seguiment d'ordres i indicacions
• Atenció sostinguda

Us deixo un exemple:

• Visualitza les FITXES

Materials que s'utilitzen

A continuació us enllaço un document word amb una petita mostra bibliogràfica dels materials que més s'utilitzen al gabinet, i que per tant entren dins la llista definitiva de bibliografia.
Són llibres molt interessants, de diversos autors, per a realitzar un treball complert en totes les àrees de la psicopedagogia en trastorns de l'aprenentage.

Document llibres

Document lectures i jocs

La base de la intervenció en lecto-escriptura

Bon dia,

Avui vinc a apropar-vos una miqueta més la feina al gabinet.
Com ja us explicava a l'anterior publicació (i a publicacions del pràcticum I) es tracta d'un treball basat en diferents mètodes, teories i llibres. Agafant, de forma subjectiva, el que es creu més adequant.

En el cas de la lecto-escriptura, trobem alguns mètodes que són els que es van prenent com a referència, i utilitzant part d'ells per fer la feina més motivadora i fer un treball complert.

Us deixo uns exemples dels mètodes, amb la corresponent explicació:


Mètode lecto-escritura Boo

Creat per José Boo. És un mètode de lecto-escriptura en llengua castellana basat en fitxes per treballar amb nens que encara no saben llegir. L'ordre de les lletres treballades és: VOCALES-L-P-M-T-S-D-B-N-V-Ñ-LL-CQ-R-F-G-CZ-H-CH-J-K-Y-X-mezcladas, Mai es treballen lletres posteriors a les treballades, seguint aquest ordre.


Podeu descarrgar aquest mètode introduint al cercador "metodo boo" o "mètodo boo en un solo pdf".




Quaderns de lecto-escriptura progressiva Estel





L'estel és un mètode seqüenciat per a l'aprenentatge de la lectura. 
Estructurat en petits passos progressius, fa que sigui útil als alumnes d'educació especial i també als que necessiten un reforç puntual en alguns aspectes lectors.

Col·lecció de quadernets L'estel de l'1 al 6. Editorial EUMO.





Mètode de lectura multisensorial Orton Gillingham

Creat per pel neuróleg Samuel T. Orton i la psicóloga Anna Gillingham.  Va ser pensat per a treballar el procés de lectura amb alumnes amb dislèxia en llengua anglesa.

Està basat en l'aprenentatge del llenguatge de forma multisensorial, flexible, estructural, seqüenciat, acumulatiu i flexible.

És un sistema basat en la fonètica i la seqüència dels son per la formació de paraules, que incorpora tres vies sensorials per a l'aprenentatge: via auditiva, via visual i via kinestésica.

"Els nens desencantats"

Entre llibres, material, bibliografia i fitxes, no paro de pensar. Aquest temps davant d'una pantalla d'ordinador em dona per treball, però inevitablement em fa reflexionar sobre els nostres infants.
Em ronda contínuament el cap la idea de "nens desencantats". La pregunta que més em fan és: Què li passa? Està desmotivat, i sembla trist tot el dia.

Ja porto massa temps escoltant la mateixa pregunta. No importa l'edat, tant si són nens petits, pre-adolescents o adolescents, pots veure a la seva cara aquesta tristesa... aquest "desencanteri", la pèrdua de la màgia de viure.

Potser algú ha escoltat al cançó Desenchantee que diu: Tout est chaos , A côté Tous mes idéaux: des mots , Abîmés... Je cherche mon âme, qui pourra m'aider , Je suis d'une génération désenchantée, Désenchantée. D' aquí que els hi digui nens desencantats, perquè em fan sentir el mateix que aquesta cançó.

No sé molt bé que fer ni com aconsellar a aquests pares o mestres. És en moments com aquests que em sento poc preparada per a fer front al meu paper de psicopedagoga, suposo que tots algun cop en la vida ens em trobat a la mateixa situació. Però, amb el poc o molt que sé el que els hi aconsello és:

• Observar si la desmotivació és produeix només amb temes escolars o afecta també a l'àmbit familiar i d'amics.
• Parlar i escoltar els fills. Els hem de fer saber que estem per escoltar-los i ajudar-los.
• Paciència. No tots els nens són iguals, cal tenir paciència i donar al fills espai i temps fins que es trobin amb cor d'explicar-nos cada dia més coses.
• Motivar-los positivament. Si sempre els hi diem les coses que fan malament per tal que millorin, també em de dir les coses que fan bé. Molts cop creiem que si ja està ben fet no cal reforçar-ho i per això no felicitem les coses ben fetes. Unes paraules positives i un gest d'ànim són la millor motivació.
• Mostres d'afecte. Com dèiem abans, cada nen és un món, i no tothom és capaç de mostrar o donar afecte, però "el llenguatge de les abraçades" és tant o més important que el de les paraules. Amb les mostres d'afecte, el nostre cervell genera com a resposta endorfines, conegudes com a hormones de la felicitat, ja que quan són alliberades el nostre cos rep una sensació de benestar semblant a la felicitat.
• El treball conjunt. És molt important parlar amb els/les mestres, informar-los de la situació que estem observant per tal que ells també estiguin al tant i ens puguin ajudar.
• En cas necessari, consultar amb un professional que ens pugui ajudar.

Us deixo un vídeo, per reflexionar, sobre la dificultat de trencar les pors que els encadenen. Ajudem als nostres fills a trencar-les, i ser feliços. 

Pas a pas, ja som més a prop

Bon dia,

Pas a pas, ja som més a prop del final. Segons la planificació que vaig fer a l'inici del semestre del que està sent aquest practicum, ahir va finalitzar la primera fase. Poc us he comentat d'aquesta fins al moment, però és una tasca llarga, entretinguda i poc pràctica.

La fase I o inicial, tractava de fer un estudi de tot el material de que disposa el centre. És a dir, havia de revisar tot el material (llibres, quaderns, material propi, test, jocs,...) i seleccionar aquell que encara fos atractiu, motivador, o especial per a treballar amb les diferents tipologies de casos que es porten al centre.
La intenció de fer això era seleccionar material, classificar-lo, i intentar aprofitar al màxim tot el material de que disposa el centre per tal de no caure en l'us dels mateixos materials contínuament.

Com ja us he dit, és una tasca llarga i entretinguda, i dic és ja que encara no he pogut acabar-la. Però en uns dies compartiré amb vosaltres la feina feta. Val a dir, que aquesta feina és molt entretinguda i potser va ser error meu (en la planificació) no donar-li més hores. Tot i així, estic treballant per "recuperar" aquestes hores i que el procés segueixi la seva programació setmanal.

El mètode Doman, a favor o en contra

Avui m'agradaria reflexionar sobre un mètode que no coneixia i del que vaig escoltar parlar per casualitat a un programa de televisió: el mètode Doman.

El mètode Doman o mètode Filadelfia (enllaç).  El Dr. Glenn Doman, médico estadounidense, comenzó a dedicarse al tratamiento de los niños con lesiones cerebrales con el neurólogo Temple Fay. Utilizaba sus métodos, basadas en movimientos progresivos, muy eficaces tanto en áreas motrices como en áreas más intelectuales. Se centraban en el trabajo con los reflejos.Al observar los progresos que se conseguían en estos niños, Doman decide trasladar sus conocimientos al resto de los niños, de manera que se potenciara su capacidad de aprendizaje. Elabora su teoría acerca del desarrollo cerebral, un Perfil del Desarrollo Neurológico y sistematiza una labor educativa, estructurada mediante programas secuenciados, con métodos precisos y eficaces. Funda a finales de los años 50 los Institutos para el Desarrollo del Potencial Humano en Filadelfia (EEUU). ¿Cuál es su Perfil del Desarrollo Neurológico? Deseaba disponer de un instrumento para medir objetivamente los progresos de los niños con lesión cerebral con los que trabajaban. Tras estudiar el proceso de desarrollo neurológico de niños de diversas sociedades, elaboran una escala del desarrollo neurológico. Permite “medir” el grado de desarrollo del niño, para fijar los objetivos. Parten de la premisa de que las diferencias entre unos niños y otros se deben fundamentalmente al ambiente. El Perfil del Desarrollo Neurológico mide, por un lado, el desarrollo de los estratos cerebrales, es decir, señala las funciones propias de la médula espinal, el tronco cerebral, el cerebro medio y la corteza cerebral. De este modo, es posible trabajar de forma sistemática y ordenada y conocer los objetivos del niño en cada una de las áreas evolutivas a partir del nivel alcanzado. Además, diferencia las áreas y funciones sensoriales de las de carácter motor, ya que las primeras son vías aferentes (recorridas por el estímulo para llevar información al cerebro) y las segundas son eferentes, es decir, salen del cerebro para dar la orden de movimiento al cuerpo. Según este perfil, las áreas motoras son la movilidad, el lenguaje y la destreza manual. La movilidad es la clave o el motor del desarrollo de la inteligencia en todas sus expresiones, e incide determinantemente en las demás áreas, al igual que ocurrió en la evolución de las especies hacia estructuras y funciones cerebrales más y más complejas y perfeccionadas. Según esta teoría, el grado de perfección que se logre depende en gran medida de que esas funciones básicas se consigan cuanto antes, cuando mayor es la plasticidad cerebral. Las teorías sobre las que se fundamenta su método de enseñanza son:  - Todas las patologías, incluso el síndrome de Down o el Autismo, conllevan una lesión cerebral, como ocurre en la parálisis cerebral. - Los niños con lesiones cerebrales no se deben clasificar por su gravedad, sino por su potencial de desarrollo. - El aprendizaje y la maduración de los niños vienen como consecuencia de la experimentación espontánea de una serie de esquemas. Su repetición hace que al final se consoliden estos patrones de movimiento y actuación. Los niños que no experimentan esto de un modo espontáneo deberán ser guiados y expuestos a los mismos estímulos para que se desarrollen adecuadamente. Su metodología de intervención se basa en aprovechar al máximo las posibilidades del individuo, siendo fundamental el momento temprano en que se comienza, ya que más adelante no se conseguirán muchas metas. Los padres se convierten en “padres profesionales”, ya que son ellos quienes deben aplicar, con la tutorización del profesional, el método a su hijo. Este método exige horas de intervención diarias. Además, es muy estricto en cuanto al cumplimiento de estas rutinas. En el aspecto motor, utiliza los que él llama los patrones básicos de movimiento: Patrón homolateral, patrón cruzado, tecnicas de relajación de extremidades, ejercicios de arrastre i gateo, ejercicios de braquiación y marcha. Además del área motora, tiene sus propios métodos de enseñanza de la lectura (global), del cálculo, y de otras áreas. Así, casi todos sus aprendizajes se desarrollan por el método de los bits de inteligencia.

Reflexió i conclusions al voltant del mètode:

Jo no sóc partidària de treballar amb un sol mètode, amb una sola forma de pensament o teoria. És més, crec que el més interessant és poder agafar una miqueta de cadascuna, fer una barreja del que ens agrada d'un i de l'altre.
Com en el cas de la cuina, cadascú li posa sal o espècies al seu gust, a mi m'agrada posar-li una miqueta d'una cosa o d'una altra segons el cas que tinc davant. I en això m'ha ajudat molt la meva tutora i la seva visió dels casos i de la nostra feina. Ella sempre parla de "no tancar portes", fer un treball atractiu i en el que poguem treure el màxim profit. I sempre diu que ella "no s'ha casat amb cap mètode" perquè tots li agraden però no podria treballar sense els altres.

Amb aquestes comparacions vull dir que la psicopedagogia és com la vida. Hem d'estar desperts, saber veure el que convé en cada moment, escollir la opció o opcions que creguem correctes, ser objectius i tocar de peus a terra. Potser algú pot creure que em falta una mica de rigor científic en aquesta base, però l'educació, la psicopedagogia i els nens i nenes que tenim al davant són persones, poc tenen a veure amb bases científiques i paradigmes.

Pel que fa a aquest mètode, penso que com tot, té les seves coses bones i dolentes. En el treball amb nens amb pacients amb paràlisi cerebral  a nivell motor la feina és molt bona, i s'aconsegueixen veritables resultats. Però cal d'un gran esforç per part dels pares, com en la majoria de casos de fills amb necessitats.

El que ja no m'agrada tant és la seva aplicació en la resta de nens. Personalment, no m'agrada l'ús dels bits d'intel·ligencia o no de determinats bits a determinades edats. Els nens són nens, han de fer i d'aprendre coses i de nens. Tant important és el desenvolupament de la part dreta com de la part esquerra del cervell. Si només potenciem un d'aquests (amb els bits), i només ens centrem en la intel·ligència tangible i mesurable, i més a determinades edats, estem tancant les possibilitats d'aquests nens.

Noticia: GUEOPIC, nova app per autisme amb problemes de comunicació

Bon dia,

Us deixo l'enllaç d'una noticia que acabo de veure a través d'una xarxa social:

"El pare d'un nen amb autisme fa una app per als problemes de comunicació".

http://link.brightcove.com/services/player/bcpid1654948606001?bckey=AQ~~,AAABchwM4pE~,LvFrPHYJm51rcIBFysV_SQB7IEXRQqA1&bctid=3680642411001

El GUEOPIC està basat en la comunicació per pictogrames. Pels qui no ho coneguin, els pictogrames són símbols que descriuen un objecte i s'utilitzen com a comunicació no lingüística. I, des de fa anys s'utilitzen en l'educació especial com a sistema de comunicació.

En aquest cas, al ser una eina digital, i incloure la veu als pictogrames va un pas més enllà per a intentar afavorir la comunicació. 

De moment només funciona amb el sistema operatiu Android, i es pot descarregat a l'store per 0'99€. 

Pels qui estrigueu interessats, podeu trobar més informació al seu blog: http://gueopic.blogspot.com.es/

Em sembla fantàstic que hi hagi pares que emprenguin aquest tipus de projectes i que ho vulguin compartir amb tothom, felicitats!

Nova etapa: Practicum II

Bon dia!

Ens poc dies iniciaré la segona etapa de practiques: el Practicum II. És la meva darrera assignatura com a estudiant de psicopedagogia, i com a estudiant de la UOC.

Pel qui llegiu aquests blog per primer cop, com podeu veure, va ser creat per al practicum I però donat que continuo al mateix centre durant uns mesos més he decidit seguir amb el mateix. Així, es pot seguir un fil conductor comú que us permeti, i em permeti, veure l'evolució que he seguit al llarg de tots aquests mesos com a psicopedagoga en pràctiques.

Per posar-vos en situació, el centre on ho duré a terme és un gabinet de Psicopedagogia i Logopèdia privat i, per tant, pertany a l'àmbit d'intervenció en educació escolar de 0 a 18 anys.

La principal finalitat, mitjançant el treball que es porta a terme és la reeducació psicopedagògica. Aquest servei està dirigit a infants, joves i adults que volen rebre suport individualitzat per a la intervenció en dificultats i trastorns de l’aprenentatge, per crear bons hàbits d’estudi i per fomentar la responsabilitat i l’autonomia de la persona.

El meu projecte:

El projecte de pràctiques que desenvoluparé està centrat en la revisió del material de que disposa el centre, l’adaptació i elaboració de nous materials. Es pretén treure profit de l’extens fons, extreure el més atractiu i motivador; adaptar alguns d’aquests material i crear nou material en llengua catalana.

Aquest pla és dividirà en tres fases: inicial, executiva i d’aplicació i avaluació.
Hauriem d'afegir la fase 0, coneixement del centre i de la seva metodologia, però no apareix en aquest pla ja que va ser la que vaig desenvolupar al llarg del pràcticum I. I, per tant, aquest pla d’actuació va enfocat de ple en la feina a desenvolupar durant aquests mesos, però sense perdre de vista tot allò après anteriorment.

A la fase 1, estudi del material, els objectius són: 

◦       Revisió de tot el material disponible al centre

◦       Seleccionar el material que es pot utilitzar, el que s’ha de revisar i el que s’ha quedat antic.

◦       Crear un catàleg o fons bibliogràfic del material disponible

A la fase 2, executiva i d'aplicació, els objectius són:

◦       Obtenir material útil i de fàcil aplicació

◦       Crear material adaptat a les necessitats del centre

◦       Adaptar o fer nou material en llengua catana

◦       Finalitzar el catàleg o fons bibliogràfic del centre amb aquest material

A la fase 3, avaluació, els objectius són: 

◦       Portar a la pràctica els materials elaborats

◦       Avaluar les decisions preses en les fases anteriors

◦       Avaluar el procés de treball seguit

◦       Avaluar el material realitzat a partir de l’aplicació del mateix

◦       Crear possibles propostes de millora a llarg termini

◦       Plantejar la continuïtat del projecte

Aquest és el pla que he dissenyat, però ara cal esperar a iniciar tot aquest procés, i veure com va el seu desenvolupament. 

Fins aviat!