A poc a poc, hem arribat al final: aplicació dels materials

Bon dia!

La tercera fase del meu pla de treball o fase d'avaluació començava amb l'aplicació dels materials que he elaborat. Podeu trobar els materials elaborats cercant l'entrada "Exemple dels materials creats" al meu desplegable d'Arxius del blog (Noviembre) o fent clic aqui.

La creació del material va estar una feina llarga. Cal molta dedicació i molta cura alhora de realitzar-les, ja que el que es pretén és fer-les molt més entenedores que les que trobem al mercat. Enunciats entenedors i breus, activitats motivadores però alhora completes, activitats que permetin anar més enllà del l'enunciat ens diu,...

Pel que fa a la redacció dels enunciats va valorar que era correcte: senzills, clars i entenedors. Però, fent una valoració amb la tutora del centre, ella em va recordar que "amb cada activitat volem anar més enllà", i aquest últim punt és el que més ha costat d'aconseguir.

Els enunciats de les activitats, tant en les creades per mi com les del llibres, donen unes instruccions clares "encercla/marca/senyala/escriu/corregeix/..." però sempre és pot donar un pas més. Durant el pràcticum I vaig observar com la Mayte feia aquesta feina, anar més enllà a totes les fitxes:

• una fitxa de sanefes o de copiar un dibuix (per a un cas amb moltes dificultats en motricitat fina, amb possible TANV) es convertia en un autèntic treball de fons: escriure nom i data, dibuixar amb llapis, repassar, escriure una frase sobre el dibuix,...; 
• Una fitxa sobre els sons de les lletres (per a l'inici a la lectura) es convertia en llegir els sons, buscar les lletres que fan aquest so (lletres de plàstic o de confegir), dir paraules amb aquest so, intentar escriure una paraula,...

Aquest ha estat el punt difícil. Com redactem un enunciat demanant tot això?
Pràcticament és impossible.
A més, crec que la feina constant de: I ara, què més li demano?, és una feina pròpia.

Cada professional ho ha de fer en funció del que vulgui treballar o en funció del que aquell dia es pugui treballar (s'ha de valorar la situació del nen, no podem donar per suposat que treballarà bé si o si, o que cada dia li podem exigir el màxim).

Una solució seria crear una fitxa paral·lela, destinada al professional, en la que hi hagués un seguit de preguntes extra per a realitzar. Però, sincerament, a mi m'agrada fer la meva feina no que me la facin uns altres. Per tant, a mi m'agrada crear les meves preguntes.

Reflexió I:el model psicopedagògic a la institució

Com ja sabreu, estic realitzant les meves pràctiques a un gabinet de psicopedagogia i logopèdia privat,

que compta amb dues seus a la província de Barcelona.

Avui, com a inici de la reflexió del que han estat les meves pràctiques al centre, m'agradaria fer una anàlisi del model psicopedagògic que segueix la institució.

A l'assignatura Models d'orientació i intervenció psicopedagògica vam treballar les finalitats d'aquesta intervenció. Aquesta podia ser correctiva o preventiva.

L'assessor amb una finalitat correctiva pretén buscar remeis i fer "reparacions" per resoldre les demandes i consultes puntuals que rebi, en general, relacionades amb alumnes considerats individualment - baix rendiment, falta d'atenció, indisciplina, dificultats de comunicació - o, també amb la divulgació de temes específics per a professors, pares i/o alumnes en hàbits d'estudi, l'ús d'anticonceptius o l'abús de drogues, activitats tractades amb independència del que es fa a les aules. (Monereo, 2003)

Aquesta finalitat correctiva és la principal finalitat amb que es treballa des del gabinet. Arriben demandes i consultes contínuament, amb nous casos o de casos amb els que ja es treballa. Noves consultes a les que cal resposta, o a les que cal establir un nou pla d'actuació. 

Poden ser consultes puntuals, per exemple: nens i adolescents que van a reeducació arriben puntualment amb un problema (escolar, familiar, social, personal,...) que no saben com resoldre, i saben que la psicopedagoga els pot ajudar a trobar solució.

Altres vegades, el treball es fa amb els pares. Arriben al gabinet esperant que algú els doni pautes d'actuació ja que els no saben que fer un una situació concreta. En aquest cas, la figura del psicopedagog continua tenint la finalitat correctiva des del punt d'expert o especialista.

En altres situacions, la finalitat ha estat de caràcter preventiu, l'assessorament consisteix a col·laborar amb el centre perquè assoleixi els seus objectiu, considerats globalment, relacionats amb la millora de la qualitat de l'ensenyament que ofereix. (Monereo, 2003)

En la majoria de casos la psicopedagoga es coordina diverses vegades durant tot el curs amb tutors, EAP, i altres professionals per tal de fer un seguiment conjunt dels casos. En aquest cas, la finalitat es preventiva, ja que tots aporten el seu punt de vista i col·laboren conjuntament.

El dibuix infantil II

Segons reflexió al voltant dels dibuixos infantils.

Una nova mostra del que pot passar en demanar que facin un dibuix lliure:

Després de l'esforç que va suposa que el primer cop volgués dibuixar, avui ha accedit encantat a fer un dibuix lliure. Ens ha dit que faria "una familia de formes", i aquest és el resultat.

Quan li he preguntat m'ha dit (d'esquerra a dreta):

• el niño es un quadrado
• la mamá es un triangulo
• el papá que es un círculo
• el hermano del nene
• la hermana del nene
• (Y entonces, se da cuenta de que se ha dejado "la casa", y nos pide un boli para dibujarla).

Després li demano que escrigui el titol del dibuix, i amb una mica d'ajuda fonètica ho aconsegueix.

Hemisferio derecho y hemisferio izquierdo.

El cerebro está dividido en dos hemisferio, derecho e izquierdo. Cada hemisferio tiene unas funciones específicas y trabaja una determinada información.

 

Mientras que el hemisferio izquierdo procesa la información en forma analítica y controla el lado derecho del cuerpo, el hemisferio derecho procesa la información en forma holística y controla el lado izquierdo del cuerpo.

Utilizamos el hemisferio izquierdo cuando elaboramos cualquier discurso o explicación; resolvemos ejercicios de matemáticas; planificamos, analizamos o razonamos sobre algo. Por lo tanto, estamos hablando de un pensamiento racional, analítico, lógico, verbal y numérico. Así, nos proporciona una idea real de nuestro entorno.

En cambio, el hemisferio derecho es el encargado del pensamiento creativo. Es un pensamiento, como decíamos antes, holístico, intuitivo, difuso y creativo. Así pues, nos proporciona una idea general del entorno.

El hecho de que un hemisferio predomine sobre el otro es de lo más normal. Sólo hace falta parar-se a pensar, y seguro que cada uno puede averiguar cual es su lado dominante. El hecho de tener un lado dominante no implica que solo utilicemos un lado, ya que el uso va en función del requerimiento y de la tarea a realizar. También es cierto que existe una cierta relación entre la lateralidad de pies y manos, y la tendencia al hemisferio lateral contrario. 

Hoy en día nos encontramos con que la escuela se centra en trabajar, básicamente, las áreas que tienen que ver con el hemisferio izquierdo. Por lo tanto, no hay una igualdad en el desarrollo de todas las áreas, ya que no se desarrolla el trabajo de hemisferio derecho. Y, por lo tanto, el lado derecho del cerebro está "atrofiado".

Durante estas prácticas, he podido ver como ante algunos problemas concretos, los niños funcionaban mucho mejor al pasar la información que estaban intentando analizar con el hemisferio izquierdo al derecho. 

Utilizar colores, hacer dibujos para resolver problemas matemáticos, hacer que imaginen las palabras en la mente,... son solo algunos ejemplos. 

Actualmente, nos encontramos con que la mayoría de maestros no dejan utilizar colores porque las hojas quedan demasiado "pintadas" y les hace perder el tiempo. Pero no se dan cuenta que el hecho de que haya color significa que ha estado trabajada con mucha más atención que sin colores. Con los dibujos o esquemas en los problemas de matemáticas para exactamente lo mismo.

Los niños son niños, y aprenden como niños. Debemos fomentar la plasticidad cerebral, el trabajo con ambos hemisferios y sobretodo la comprensión de la tarea. 

¿Qué más da cual haya sido el camino hacia la respuesta (largo o corto) si ha sido capaz de llegar?

¿Porqué no nos centramos en la calidad del aprendizaje en vez de en la cantidad?

Dyseggxia

Luz Rello es una joven investigadora española.
Licenciada en lingüística, y especializada en los procesos naturales del lenguaje, ha desarrollado los proyectos Dyswebsia y Dyseggxia para ayudar a los niños que como ella tienen dislexia.

Mientras que Dyswebsia se trata de un proyecto web que pretende facilitar el us web de los disléxicos; Dyseggxia es una aplicación que se puede descargar en tablets y smartphones a través de la que niños pueden mejorar analizando sus propios errores.

Para más información, os dejo el enlace web:   http://www.luzrello.com/

Y, su intervención en xTED Madrid: https://www.youtube.com/watch?v=P1dRqpRi4cs

TALEC redactat: comparació de casos

A continuació faré una comparació de casos amb els resultats obstinguts en la prova de redactat del TALEC.
Tots els casos són nens i nenes nascuts al 2005, per tant tenen la mateixa edad i fan el mateix curs. Les proves es van passar entre el 2012 i l'actualitat, quan la majoria d'ells cursa 3r de primària.

CAS 9:

- Fa 3r curs
- Test realitzat al 2012, quan estava acabant 1r.
- Diagnòstic: dislèxia severa

• Resultats de la prova: És una clara dislèxia severa, però en el moment de realitzar la prova no es podia diagnosticar fins que no hagués acabat tot el procés d'aprenentatge de la lecto-escriptura. Avui dia, ja està diagnostica.

CAS 3:

- Fa 3r curs a una escola pública
- Test realitzat al 2013, primer trimestre de 3r.
- Diagnòstic: - encara no s'ha fet- Possible retard mental per infermetat genètica.

• Resultat de la prova: És capaç de redactar 5 frases simples. Realitza errors tant d'ortografia arbitrària (accents, signes de puntuació, vocal neutra,...) com d'ortografia natural (omissions, addiccions,...).

CAS 7:









- Fa 3r a una escola pública
- Test realitzat al 2014, segon trimestre de 3r.

- Diagnòstic:  - encara no s'ha fet- possible dislèxia

• Resultat de la prova: Escriu el títol. És capaç de redactar frases coordinades. Realitza errors d'ortografia arbitrària (alguns accents, signes de puntuació, vocal neutra,...) i alguns errors d'ortografia natural (substitucions).

CAS 8:






- Fa 3r a una escola pública
- Test realitzat al 2013
- Diagnòstic: possible TDAH

• Resultats de la prova: Escriu el títol. Hi ha una única frase. Barreja de català i castellà. Errors d'ortografia arbitrària (vocal neutra, signes de puntuació,...). 

CAS 1:











- Fa 3r a una escola pública
- Test realitzat al 2013
-Diagnòstic: possible TDAH i SGT

• Resultats de la prova: és capaç de redactar frases coordinades. Errors d'ortografia natural (omissions, substitucions,...)

Els resultats obtinguts en aquesta part de la prova s'han d'interpretar en funció de l'edat que tenen, del curs que estan cursant, del que han estat capaços de redactar i dels error que han realitzat. 

En funció d'aquests es determina el percentil en el que es troba. Aquest centil determina el seu nivell en relació als resultats obtinguts de la mostra. Ens serveix, per tant, per determinar el nivell de lecto-escriptura que té, i si hi ha o no retràs en aquestes àrees.

L'esport com a via per canalitzar la hiperactivitat, la frustració,...

Molts cops, amb els casos de nens amb TDAH ens trobem amb que no tenen temps per fer "res que els hi agradi" ja que quan surten de l'escola han d'anar directament a casa ja que tenen deures, repàs, anglès, ... I, tots som conscients que necessiten més temps que la resta per fer els deures o estudiar ja que la seva concentració no és tant sostinguda.

Potser cal obrir la ment cap, adonar-nos que aquests nen (els que més els hiperactius) ens demanen a crits fer activitats on s'hagin de moure per canalitzar la seva hiperactivitat, l'energia acumulada, la frustració dels dia a dia,...

L'esport és la millor eina per fer-ho. Dedicar un cert número d'hores a la setmana no farà que el rendiment escolar baixi, en la majoria de casos és al contrari. A més, facilitarem la relació del nen amb altres iguals fora de l'escola, la cerca d'interessos i, sobretot, la motivació.

Des de l'observació d'aquest pràcticum I he pogut ratificar la idea que ja tenia: els nens esportistes són més constants, s'esforcen més i són més feliços.

Si comparem els nens que fan algun esport dels que no fan cap, clarament podem veure que aprofiten més el temps els que fan esport, ja que saben que han d'aprofitar el temps; són més constants i aconsegueixen major concentració, ja que amb l'esport han alliberat tensió i energia; són més feliços, ja que fan alguna cosa que els motiva i generen endorfines ("hormones de la felicitat") que redueixen l'angoixa i l'ansietat.

Grans esportistes com Michael Phelps  i Usain Bolt pateixen TDAH i la seva via de sortida va ser l'esport. 

Us deixo unes webs que fan referència a la importància de l'esport:

http://issuu.com/hospitalsantjoandedeu/docs/2013_05_15_informe_faros_07_cat/38 

http://www.hiperactividadmedicosypacientes.com/reto_1.html

http://www.xtec.cat/~mmusson3/hiperactius.htm

http://educatdah.wordpress.com/2014/02/05/deporte-y-tdah/

El cas 5, i reflexions al voltant de la idea: "Tot és educar"

El cas 6 és un nen de 6 anys. Fa P-5 i va arribar a l'inici de curs derivat per la seva pediatra del CAP. Segons aquesta, un nen molt impulsiu i hiperactiu.

El primer dia que el vaig veure la meva tutora només em va donar d'ell aquests detalls. Esperava, per tant, trobar-me un nen de 5 anys incapaç d'estar-se a la cadira i amb certes dificultats per realitzar la feina preparada per aquell dia. Però, tot el contrari, vaig trobar-me davant un nen tranquil, assegut a la cadira explicant-nos que aquella setmana havia estat castigat; i amb moltes ganes de treballar.

També em va sorprendre la feina que vam realitzar, era un fitxa pensada per fer-la amb ajuda, però ell era (gairebé) capaç de fer-la sol. Havia de reconèixer el dibuix, dir el nom i reconèixer quina era la paraula més curta de la fila. Sorprenentment, amb només 6 anys, té un vocabulari molt ample (és capaç de reconèixer els dibuixos i dir el nom de tots els elements), a més té una gran consciència fonètica-fonològica. I, encara més increïble, era capaç de picar de mans les síl·labes de les paraules i directament dir el número.

Potser no és la feina més adequada per un nen d'aquesta edat, però es tracta de l'edat numèrica o del que ell es capaç de fer? Es tracta de quedar-nos només amb el treball de síl·labes, o es tracta de treballar més a fons (frenar la impulsivitat, el treball durant un període de temps més llarg, la concentració, vocabulari, lletres, consciència sil·làbica,...) ?

Després de 2 mesos de pràctiques, en que el l'he pogut veure un cop per setmana, no he vist mostres d'aquesta impulsivitat i hiperactivitat. Si ve és cert que un cop fora de la sala de treball es mostra mogut i molt dependent de la mare.
Però, el que si he pogut veure és un nen que mostra molta voluntat per fer les coses bé i molt intel·ligent, tot i que molt immadur.

Reflexionant amb la meva tutora, em va dir: "tot és educar", fins i tot quan l'acompanyes al lavabo, mentre parles amb la seva mare o quan reps una trucada i ell ha d'esperar.
Des d'aquest cas, que és un dels més petits fins als més grans o, fins i tot, el propis pares el que busquen en algun moment o altre és ajuda, consell, que els facis de guia en el problema que tenen,... i fins a quin punt això no és educar?

I la meva pregunta va ser: Qui ens ensenya a estar sempre educant? Estic/Estem preparats per això?

La Maite em va dir: Només es tracta de posar una mica de seny.

Artículo: El autismo en el primer año

Os enlazo a continuación un nuevo articulo sobre la detección temprana de Trastorno del Espectro Autista entre los 6 y 12 meses.

http://www.orientacionandujar.es/wp-content/uploads/2014/05/Paula-y-Artigas-2014-El-autismo-en-el-primer-a%C3%B1o.pdf

Resumen. 

Actualmente es posible diagnosticar el autismo con un alto grado de fiabilidad entre los 18 meses y los 2 años. Sin embargo, los primeros síntomas ya están presentes mucho antes del diagnóstico. Ello ha dado pie a que se hayan llevado a cabo múltiples estudios, retrospectivos y prospectivos, orientados a detectar manifestaciones que faciliten un diagnóstico lo más precozmente posible. A partir de estas investigaciones se han podido detectar síntomas cuya aparición se sitúa entre los 6 y 12 meses. Aunque se ha visto que estos síntomas tienen un interés diagnóstico limitado, aportan información muy valiosa para la comprensión del autismo en el marco de los trastornos del neurodesarrollo, en el sentido de destacar un patrón evolutivo que en su inicio es común a diversos trastornos, pero que progresivamente va configurando un fenotipo específico.

Paula-Pérez I, Artigas-Pallarés J. El autismo en el primer año. Rev Neurol 2014; 58 (Supl 1): S117-21.

CELIAQUIA, desenvolupament i dificultats de l'aprenentage

Són nombrosos els estudis que parlen de la relació directa entre la Celiaquia i el desenvolupament infantil. Ja sabem que a nivell de creixement físic, aquests nens i nenes són (en la majoria de casos) més baixets i prims.

Si el creixement físic i el desenvolupament és més lent, el desenvolupament i la maduració cerebral serà per tant similar. Actualment, també hi ha estudis al voltant d'aquesta temàtica, i es comença a parlar d'una relació directa entre la celiaquia i el dèficit d'atenció, i per tant amb amb les dificultats d'aprenentatge en general.

La nena de la que us parlava en el cas anterior, pateix celiaquia. Es atesa a l'Hospital de Sant Joan de Déu d'Esplugues, a la unitat de celiaquia per fer un seguiment del seu creixement.
Com comentava a entrades anteriors, es va derivar per a realitzar les proves que es creguessin adequades, i des del seu pediatra es va derivar al servei de psicologia/psiquiatria del mateix hospital.
Sorprenentment, coneixent el cas de la nena (per ser pacient de l'altra unitat) i amb un informe que corrobora les dificultats, ha estat rebutjada per aquests servei.


Us deixo dos articles molt interessants sobre aquest tema:

Enfermedad celíaca. Alteraciones neurológicas y psiquiátricas
A. MARTÍNEZ BERMEJO - (Jefe del Servicio de Neuropediatría. Hospital Universitario La Paz. Universidad Autónoma de Madrid.)
http://www.sccalp.org/documents/0000/1273/BolPediatr2009_49_146-156.pdf

Caracterización psicológica de escolares con enfermedad celíaca en Pinar del Río
Armando Yosbel Rodríguez Gutiérrez - (Licenciado en Psicología)
http://scielo.sld.cu/pdf/rpr/v17n3/rpr11313.pdf

El cas 4.: possible TANV (dispràxia de construcció)

"Bon dia, em dic.... i sóc...".

El cas nº 4 és l'únic que he pogut seguir des de l'inici. Fa aproximadament un mes va arribar al gabinet per demanda de l'escola.
Té 8 anys, i fa 2n curs a una escola pública. De l'informe que envia la tutora podem destacar:

• disfunció motriu global 
• dificultats en la relació amb l'espai (escriptura)
• dificultats en l'escriptura: lletra disgràfica ( i es menja lletres)

Pels antecedents, i segons el que es va anar veient a les següents sessions, tot indica a un possible TANV (dispràxia de construcció) o alguna disfunció neurològica. 

Tot i que es mostra molt treballadora i amb ganes de "fer-ho bé" durant els diversos tests i les diverses sessions, també es mostra cansada en diversos moments. 

M'agradaria destacar certs punts de les diverses proves:

• Figura de REY còpia: Vol girar el full. Es mostra molt nerviosa i insegura. El dibuix surt en mirall. Molt probablement el resultat de la prova sigui molt baix ja que la figura està desestructurada i té parts irreconeixibles. 
• Figura de REY memòria: Només es capaç de fer la línia inferior i la creu.
  (té relació amb el que apuntava la tutora: dificultats en la relació amb l'espai)

• TALEC còpia: disgràfia per cansament, canvia molts cops de lletra i de tamany.
• TALEC redacció lliure: a l'inici agafa el llapis correctament, però fa la lletra molt gran i pressiona excessivament.
• TALEC dictat (nivell II): agafa malament el llapis, a mig dictat es mostra cansada i comença a jugar.
  (El TANV afecta a la pràxia, i per tant al fet d'escriure).

• ITPA memòria sequencial visual: Recorda la figura però alhora de dibuixar ho cap a dalt, en comptes de fer-ho d'esquerra a dreta.
  (Segons el manual de correcció de la prova, aquest es un signe primitiu o infantil)
  En les sèries més llargues, com que no li caben al requadre ho fa horitzontal però escriu de dreta a esquerra.
  (Segons el manual de correcció de la prova, indica dificultats en la lateralitat)
• ENFEN: mostra un nivell mig a totes les àrees excepte a l'àrea de comprensió auditiva que té un nivell mig-baix.

Amb tots aquests resultats, els que falten per obtenir i la visita a ASPACE, l'únic que penso és què difícil és fer la nostra feina correctament. 

En una conversa informal amb la meva tutora, ella m'explica que aquesta dificultat per diagnosticar la tindré sempre. Casos com aquest seria molt més fàcil catalogar-ho dins un T. Generalitzat del Desenvolupament o  T. Generalitzat de l'Aprenentatge, i anar-ho valorant amb el pas del temps per veure cap a què deriva. 

--------------------------------------------------

Per si voleu més informació sobre el TANV:

R. Colomé, A. Sans, A. López-Sala, C. Boix (2009) Trastorno de aprendizaje no verbal: características cognitivo-conductuales y aspectos neuropsicológicos: 

http://www.neurologia.com/pdf/Web/48S02/bbS02S077.pdf

E. Rigau-Ratera, C. García-Nonell, J. Artigas-Pallarés (2004) Características del trastorno de aprendizaje no verbal: 

http://www.cnimaresme.com/publicaciones/Caracteristicas%20del%20trastorno%20de%20aprendizaje%20no%20verbal.pdf

M. Montfort , A. Juarez (1999) Los niños difásicos. Descripción y tratamiento. Madrid: CEPE

El dibuix infantil

El test Casa - Árbol - Persona

Avui hem estat parlant sobre aquest conegut test. Segons m'explica la Mayte, durant un temps va estar molt de moda, i s'utilitzava molt sovint.
Actualment, i donat que els casos i/o les demandes que arriven són d'un altre caire, ja gairebé mai el passa. Però, em parla de la necessitat de deixar als nens que dibuixin i s'expressin amb el dibuix.


Profitant que veia "el petit de la casa" (un dels nens més petit que té actualment), em volgut que ens dibuixes més o menys el que seria aquest test.

És un nen del que hem parlat anteriorment (cas 5), amb moltes capacitats verbals però molt poques capacitats motrius. No li agraden els esports, correr o jugar al parc (motricitat gruixuda) com tampoc li agrada dibuixar o retallar (motricitat fina).
Aquest dibuix, com a resultat d'un test estaria totalment invalidat ja que el nen no volia dibuixar i s'ha vist obligat a fer-ho. Per tant, els resultats del dibuix no es poden analitzar.

Tot i això, no deixa de ser un dibuix digne de ser explicat. Juntament amb la explicació que ens va donar.

• El niño y la mamá
• No hay papá por que está en el cielo.
• Es un sol con una correa de perro porque es su mascota.
• Toda la familia ha muerto porque han tenido un accidente "muy avanzado"
• El accidente ha sido que una zapatilla los ha aplastado
• Se han salvado, el niño y la mamá, porque estaban en un lugar escondidos. En su casa, han cerrado todas las ventanas (Dos ventanas cerradas y puerta en el tejado)

Aspectos a destacar:

1. Ventanas cerradas: es un signo de protección
2. Detalles en el tejado: mundo de fantasía
3. Se representa con una sonrisa
4. Necesidad de dibujar a la figura materna

Reflexions al voltant del TDAH

Sembla ser que el TDAH està de moda, o almenys, aquesta frase sí que està de moda.
El TDAH, tal com vam estudiar a l'assignatura de Dificultats de l'aprenentatge, és un trastorn per dèficit d'atenció amb tres sub-tipus:

• TDAH amb predomini d'inatenció
• TDAH amb predomini hiperactivitat
• TDAH de tipus combinat

Com tots els trastorns, es troba dins el DSM (Manual diagnòstic i estadístic de trastorns mentals).

El fet que ens últims anys tothom parli d'aquest trastorn com una moda o un boom, fa que es tingui una idea errònia sobre aquest. I, sobretot, una afectació negativament sobre els nens/es i adults que ho pateixen.

Al centre on estic realitzant les pràctiques hi ha nombrosos casos de TDAH: de tipus combinat, inatent o hiperactiu; casos fàcils i casos difícils. 

Però, el que tenen en comú tots aquests nens que arriben amb un cartellet de "mandrós", "mogut", "impertinent"... és la manca de comprensió i ajuda per part dels altres, i per part d'un mateix.

Cal escoltar els nens i fer-los entendre allò que els passa, i cal que també ho fem amb les families, i molts cop també amb els mestres. I un cop haguem aconseguit entendre a la persona que tenim davant, aleshores podrem ajudar-la.

LA MEVA PRIMERA EXPERIÈNCIA AMB EL TDAH

El meu aterratge al món de les dificultats de l'aprenentatge, i més concretament en el TDAH, va ser al 2009. Era el meu segon any estudiant Pedagogia i vaig començar a fer classes de reforç, com la majoria d'estudiants però, no va ser fàcil. 

Vaig començar amb la L., estavem al primer trimestre de quart de primària i tenia problemes de lecto-escriptura. Això era l'únic que jo sabia. Unes setmanes més tard, em va trucar la seva Psicopedagoga (actualment, la meva tutora de pràctiques) per dir-me que estava contenta amb la feina que estava fent amb la L., i per oferir-me, si volia, altres nens que necessitaven reforç.

Així doncs, vaig començar amb en P. feia tercer de primària i "té dèficit d'atenció" (em va dir la seva mare). Sabia el que era, o tenia una idea, havia escoltat parlar del dèficit d'atenció, però va ser dur aquell primer curs amb ell.

El seu nivell de lectura era de principis de segon, i recordo que el primer dia vam preparar una prova de medi... Estudiar tot un tema de medi natural amb el nivell de lectura i comprensió que tenia... no sabia que fer...

Una mica més tard, cap meitat de curs, vaig començar amb en M. feia 6è de primària, portava anys diagnosticat de dèficit d'atenció i es medicava. El treball amb en M. va ser intens.

Em trobava molt perduda. Dubtava si el que feia era o no correcte... I em vaig posar en contacte amb la Mayte. Em va dir que molt pitjor que les seves dificultats eren la seva desmotivació i, en alguns casos desinterès. Per tant, si havia de donar el 100% a l'hora d'ensenyar-los, hauria de donar el 200% en motivar-los. 

Aquí va ser con vaig començar a entendre que el TDAH és una realitat, que vivim en una societat molt poc comprensiva, i que en qüestió de trastorns no hi ha modes, sinó necessitats.

Ningú qüestionaria una persona asmàtica, o a algú que no hi veu bé i necessita ulleres. I doncs, perquè si que ho fem amb els qui pateixen TDAH?

El cas de 2. i el cas 3: retard mental

Retard mental: 

1. La existencia de una capacidad intelectual inferior, expresada en un coeficiente de inteligencia de 70 o menos en un test administrado individualmente. (DSM-IV)
2. Se caracteriza por limitaciones significativas tanto en el funcionamiento intelectual como en el comportamiento adaptativo, que afecta a habilidades sociales y prácticas del funcionamiento diario. Este trastorno aparece antes de los 18 años de edad (American Association on Mental Retardation)

------------------------------------

Molt abans d'iniciar-nos en el estudis de psicopedagogia erem conscients del que "retard mental" vol dir. Si més no, podíem tenir una idea aproximada, però molts cops, també, equivocada.

Des de la meva pròpia experiència: tots som diferent, tots som especials i tots tenim les nostres particularitats. Per tant, el retard mental no fa que algú sigui diferent, ni especial ni particular, ja que ho és només pel fet d'existir, però fa que tingui unes limitacions en determinades àrees. Aquestes limitacions són les que hem de treballar, com a psicopedagogs/es.

En aquest temps al gabinet he pogut treballar amb dos casos:

El cas nº 2 té 12 anys. Està a 6è, realitzant una retenció, a una escola pública. Es prepara pel pas a l'ESO a l'IES que li correspon. Des del gabinet es proposa, pel curs que ve, realitzar escolaritat compartida (IES- CEE), però la família ho rebutja.

Si revisem el seu historial clínic, podem veure tots els test realitzats anteriorment (WISC-IV, ENFEN, Figura de REY, ITPA,...) i les proves neurològiques.
Va ser a partir d'aquestes proves que es va realitzar el diagnòstic final: Retard mental lleu, disfèmia i retard en les àrees de lectoescriptura i llenguatge.

El cas 3, en canvi, està a 3r de primària. Tot i que encara s'estan realitzant les proves neurològiques, tots els test passats indiquen que el diagnòstic final serà de retard mental lleu i retard en l'aprenentatge instrumental bàsic.
A més d'assistir a reeducació un cop cada quinze dies, dins l'horari escolar treballa amb la logopeda del CREDA, i la familia rep suport per part del CSMIJ.

En aquest cas, igual que en la majoria, no es treballa en funció del curs al que estan, del que es suposa que saben o no saben, sinó que es treballa en funció del seu nivell maduratiu. A més, qualsevol feina es treballa de forma extensiva i profunda, intentant treure el màxim profit.
El més important és que ells aprenguin a seguir un ordre per realitzar la feina, autoregular-se i fer-ho bé (és més important fer-ho bé, que fer-ho ràpid). Aquests tres punts seran la clau per tota l'escolaritat, i probablement, per tota la vida.

El cas 1.: possible TDAH i Síndrome de Gilles de la Tourette

De la varietat de casos que hi ha al gabinet, m'agradaria distingir-los segons el tipus d'intervenció que es duu a terme o segons les necessitats de cada cas en particular.

En aquesta entrada però, em centraré en el cas nº1:

Es un nen de 8 anys, cursa primària a una escola pública. Va arribar al gabinet derivat per la seva pediatra.
En el moment que el conec m'explica que ve a treballar amb la Mayte perquè li costa molt concentrar-se, fer deures i tenir amics. També m'explica que pren "vitamines" des de fa uns dies per estar més tranquil. I realment ho està, es mostra tranquil mentre treballa i bastant concentrat, tot i que té certes dificultats per realitzar una fitxa d'observació i habilitats.

Quan s'acaba la visita, la Mayte m'explica que possiblement (no s'ha fet diagnostic) sigui un TDAH amb Síndrome de Gilles de la Tourette. Les vitamines de les que ell em parla és la medicació (Risperdal) que ha començat a prendre fa unes 4 setmanes.
Em comenta que, abans de la medicació patia tics motors i vocals, contínuament havia d'aixecar-se perquè "les cames se li movien" o havia de rascar-se contínuament.

Des de l'escola, a nivell acadèmic, es destaca un bon rendiment amb certs alt i baixos durant el trimestre. Però, també destaquen les dificultats que té alhora de relacionar-se amb els companys de classe.

               ---------------------------------------------------------------------------------------------

Després de veure aquest cas, vaig començar a cercar informació sobre el SGT i el SGT com a trastorn associat al TDAH, algunes idees importants a tenir en compte són:


- Síndrome de Gilles de la Tourette (SGT): asociación de tics motores múltiples y tics vocales que pueden estar presentes simultáneamente o en diferentes periodos evolutivos del trastorno. Frecuente progresión rostrocaudal (comienzo de los tics en cabeza y posteriormente aparición de tics en cuello, hombros, brazos, tórax) y aparición de los primeros tics vocales 1-2 años después de los motores. [Enllaç]


- Un 60% de los niños con tics tienen TDAH (Spencer, 1998), mientras que sólo el 10% de los niños TDAH tienen tics (MTA, 1999) [Enllaç]


- En cuanto al tratamiento farmacológico [...] Los fármacos más usados son: [Enllaç]

1.- Agonistas alfa-2 como clonidina o guanfacina 

2.- Bloqueantes dopaminérgicos: haloperidol, pimozide, o risperidona.

3.- Benzodiacepinas: clonacepam, 

4.- Antagonistas de opiáceos

En los sujetos con tics y TDAH comórbido, se describió inicialmente empeoramiento (o desencadenamiento) de tics con metilfenidato (medicament més utilitzat al nostre país per al tractament del TDAH) 

Per començar

Aquesta primera entrada m'agradaria aprofitar-la per fer-vos una breu introducció sobre el centre on estic realitzant el Pràcticum I.

És un gabinet de Psicopedagogia i Logopèdia privat i, per tant, pertany a l'àmbit d'intervenció en educació escolar de 0 a 18 anys.
Aquest gabinet compta amb dues seus a la zona del Baix Llobregat i el Barcelonès. Està dirigit per la Mayte, pedagoga i logopeda. I, es treballa en ambues en dies altres: dimecres i divendres, i dimarts i dijous respectivament.

La principal finalitat, mitjançant el treball que es porta a terme és la reeducació psicopedagògica. Aquest servei està dirigit a infants, joves i adults que volen rebre suport individualitzat per a la intervenció en dificultats i trastorns de l’aprenentatge, per crear bons hàbits d’estudi i per fomentar la responsabilitat i l’autonomia de la persona.

Les principals tasques que es desenvolupen són:

• Detecció, diagnosi i tractament de possibles dificultats, dèficits, trastorns i/o necessitats en l’àmbit educatiu. Planificació, desenvolupament i seguiment individual dels casos. Orientació i recolzament en problemes de desequilibri emocional. Orientació per a la transició a la vida adulta.

• Assessorament, suport  i orientació familiar en relació amb les necessitats individuals de cada cas.

• Orientació per a la prevenció: No només es tracta de l’atenció concreta que es pot rebre en un moment determinat i per a un problema concret, sinó que es tracta d’orientar cap al futur, de manera preventiva, avançant-nos als fets.

• Coordinació amb altres professionals: Coordinació amb professionals externs que tenen relació amb el cas, com ara mestres, psicòlegs, neuròlegs,... per tal de portar a terme una intervenció conjunta, contextualitzada i exitosa.