Mostrando entradas con la etiqueta reflexió. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta reflexió. Mostrar todas las entradas

lunes, 15 de diciembre de 2014

Reflexió final II


S'acaba el període de pràctiques, i fins aquí també amb aquest blog. O, almenys, amb les entrades que fan referència al meu període com a estudiant en pràctiques al gabinet (quí sap si mai no continuaré escrivint).

Fa pena, però alhora és gratificant saber que he arribat fins aquí. Ara toca seguir el camí "amb unes sabates noves" com a professional, com a psicopedagoga i com a persona: seguir creixent, formant-me i guiant a tots aquells qui pugui. Arribats a aquest punt, toca ser una bona professional, exercir com a psicopedagoga el millor que pugui, posant en pràctica tot allò que he après tant a nivell teòric com pràctic.

I, encara que sembli repetitiva, m'agradaria acabar la meva reflexió final del pràcticum II de la mateixa manera que vaig acabar la del primer, ja que tot i que he après i he vist coses noves, continuo sent la mateixa i pensant el mateix:

" Massa cops m'he deixat endur per les reflexions personal. Però no entenc la psicopedagogia sense les emocions que aquesta em desperta.

Com a reflexió del que aquests mesos han significat per a mi, us deixo un poeta que per a mi descriu el que és la nostra feina":


Enseñarás a volar,
pero no volarán tu vuelo.
Enseñarás a soñar,
pero no soñarán tu sueño.
Enseñarás a vivir,
pero no vivirán tu vida.
Sin embargo
en cada vuelo,
en cada vida,
en cada sueño,
perdurará siempre la huella 
del camino enseñado.
(Teresa de Calcuta)



                                                           Atentament,
                                                                                           Judit S.





Reflexió final I: pla d'actuació


El pla d'actuació

Donat que els dos períodes de practiques els he realitzat al mateix gabinet, vaig voler aprofitar el fet que ja coneixia el centre, el seu treball i els casos per a desenvolupar una feina més completa, i en comptes de continuar observant els mateixos casos o nous, vaig decidir fer un estudi del material, crear material nou i aplicar-lo als casos que ja coneixia.

Per tant, durant la programació del pla vaig establir tres fases: inicial, executiva i d’aplicació i avaluació.
  • Fase Inicial - estudi del material:
  • En aquesta fase els objectius eren
    • Revisió de tot el material disponible al centre
    • Seleccionar el material que es pot utilitzar, el que s’ha de revisar i el que ha quedat antic.
    • Crear un catàleg o fons bibliogràfic del material disponible
  • Fase executiva: 
  • En aquesta fase els objectius eren
    • Obtenir material útil i de fàcil aplicació
    • Crear material adaptat a les necessitats del centre
    • Adaptar o fer nou material en llengua catalana
    • Finalitzar el catàleg o fons bibliogràfic del centre amb aquest material
  • Fase d'aplicació i avaluació:
  • En aquesta fase els objectius eren
    • Portar a la pràctica els materials elaborats
    • Avaluar les decisions preses en les fases anteriors
    • Avaluar el procés de treball seguit
    • Avaluar el material realitzat a partir de l’aplicació del mateix
    • Crear possibles propostes de millora a llarg termini
    • Plantejar la continuïtat del projecte

Valoració del pla d'actuació

Pel que fa a la fase inicial, com ja vaig comentar a entrades anterior, va ser una feina llarga. Hi havia molt material a revisar, crear bibliografia i seleccionar. Però, va ser una fase productiva ja que vaig poder veure material que no havia vist fins al moment (molt material de logopèdia i material per treballar amb nens sords). 
A més, les explicacions de la Mayte al voltant de cadascun eren molt enriquidores: amb quina idea o objectiu el va comprar o elaborar, aspectes positius i negatius de cadascun, situacions en les que els ha utilitzat o perquè mai l'ha utilitzat,...

L'error d'aquesta fase, com he comentat anteriorment, va ser la planificació. Vaig marcar un determinat nombre de sessions per a realitzar-ho, però han estat moltes més. Per això, em vaig demorar en penjar part de la bibliografia en aquest blog. 

Respecte a la fase executiva, va anar molt enllaçada a la fase inicial. No vaig acabar una que pràcticament ja estava començant l'altre. Vaig centrar-me en els objectius marcats, i vaig crear material en llengua catalana adaptat a la metodologia del centre i a les possibles necessitats amb les que es treballa. 
Va ser una feina a la que també vaig dedicar moltes hores. Volia escollir dibuixos que fossin clars, creat material que fos entenedor i complert. Finalment, estic satisfeta amb la feina realitzada.

Per últim, en relació a la fase d'aplicació i avaluació, faré una valoració d'elles per separat.
La fase d'aplicació ha estat la  més esperada. Tornar a estar amb contacte directe amb els nens i nenes que havia vist mesos abans (ja que durant les fases I i II els havia vist però no havíem treballat) significava que ja arribava el final d'aquest projecte.

Respecte a l'avaluació, la faré seguint els objectius marcats inicialment:
  • Avaluar les decisions preses en les fases anteriors:
    • Com ja he dit, un dels errors va ser la disposició del temps, va fer que em demorés en algunes fases.
  • Avaluar el procés de treball seguit:
    • Penso que he seguir un procés continu, totes les fases anaven enllaçades i el treball al gabinet ha estat continu i amb uns objectius clars. Potser hi ha hagut determinats moments en el que s'ha acumulat feina, però era pel problema que he explicat anteriorment.
  • Avaluar el material realitzat a partir de l’aplicació del mateix:
    • Pel que fa al material, l'avaluació conjunta que vaig fer amb la meva tutora va ser que ela redacció dels enunciats era correcte: senzills, clars i entenedors. Però, que "amb cada activitat volem anar més enllà", i aquest últim punt és el que més ha costat d'aconseguir.
    • També, vam valorar m'havia centrat en crear material per a primària i primer cicle d'ESO però no hi havia material per a educació infantil. 

  • Crear possibles propostes de millora a llarg termini:
    • Com a millores a llarg termini (es realitzaran un cop acabat el procés de pràctiques, i de forma voluntària, ja que el temps per fer-ho ha acabat) s'intentarà corregir els problemes o error que s'han detectat en el material.


Ha estat una feina llarga que valoro positivament ja que, tot i els problemes o errors comesos, estic segura que ha estat molt productiva i m'ha fet esforçar-me molt. La feina feta i aquest blog, em fan sentir orgullosa del que he fet, i em fan ser conscient de tot allò que he de millorar (i per suposat faré).

viernes, 12 de diciembre de 2014

Una realitat impactant...

Bon dia!

Si ve ja hauria d'anar posant punt i final a aquest blog, em costa deixar d'escriure les meves reflexions diàries al voltant de qualsevol cosa que té a veure amb la pedagogia.

L'altre dia un mestre de primària (cicle inicial)  m'explica que la direcció del centre els ha dit que els alumnes amb PI se'ls ha de suspendre les assignatures a la que ho tenen, concretament català, castellà i matemàtiques. Impactant oi?

Què ha estat el que ha portat a la direcció del centre a donar aquestes directrius? Quina llei d'educació ho diu? Quina classe de rigor pedagògic té això?

Avui no donaré la meva opinió, només em basaré en les lleis d'educació: LEC i LOE (ja que la LOMCE no està completament aplicada)

LEC (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'Educació) a l'article LVII i LXXXI ens diu:
  • Els centres que imparteixen l’educació bàsica han d’adoptar les mesures pertinents per a atendre la diversitat de l’alumnat i per a continuar la comesa de detecció i prevenció de les dificultats en l’aprenentatge iniciada a l’educació infantil.
  • L’atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi d’escola inclusiva.
LOE (Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación) en el Títol II "equidad en educación" capítol I "Alumnado con necesidades especificas de apoyo educativo"  Article LXXI ens deia:
  • La escolarización del alumnado que presenta necesidades educativas especiales se regirá por los principios de normalización e inclusión y asegurará su no discriminación y la igualdad efectiva en el acceso y la permanencia en el sistema educativo, pudiendo introducirse medidas de flexibilización de las distintas etapas educativas, cuando se considere necesario.
  • Al finalizar cada curso se evaluarán los resultados conseguidos por cada uno de los alumnos en función de los objetivos propuestos a partir de la valoración inicial. Dicha evaluación permitirá proporcionarles la orientación adecuada y modificar el plan de actuación así como la modalidad de escolarización, de modo que pueda favorecerse, siempre que sea posible, el acceso del alumnado a un régimen de mayor integración.
A més, respecte a "Atención educativa al alumnado que presenta necesidades educativas especiales" ens diu:
  • Las enseñanzas que ofrece el sistema educativo se adaptarán al alumnado que presenta necesidades educativas especiales. Dicha adaptación garantizará el acceso, la permanencia y la progresión de este alumnado en el citado sistema.
  • En educación primária: 
    • Se establecerán las medidas curriculares y organizativas oportunas que aseguren el adecuado progreso del alumnado que presenta necesidades educativas especiales, posibilitándole alcanzar el máximo desarrollo de sus capacidades personales y los objetivos de la etapa.
    • Las Administraciones educativas, con el fin de facilitar la accesibilidad al currículo, establecerán los procedimientos oportunos cuando sea necesario realizar adaptaciones que se aparten significativamente de los contenidos y criterios de evaluación del currículo, a fin de atender al alumnado con necesidades educativas especiales que las precisen. Dichas adaptaciones se realizarán buscando el máximo desarrollo posible de las competencias básicas; la evaluación y la promoción tomarán como referente los objetivos y criterios de evaluación fijados en las mismas.

Res a afegir... una realitat impactant...

miércoles, 10 de diciembre de 2014

10 de desembre: Dia dels drets humans

Bon dia!

La meva reflexió d’avui va dedicada al Drets humans.

Al 1948 es va aprovar la DeclaracióUniversal dels Drets Humans.
Fa 66 anys, que tenim a les nostres mans un escrit on es diu que tots som igual i tots tenim els mateixos drets. També fa 66 anys que no es fa cas, o se li fa a mitges...


No sé si serveix o no d’alguna cosa que s’escriguin aquests tipus de declaracions, signades pels “més importants” representants de “nosequants” països. L’únic que sé és que cada dia hi ha nens que moren a molts països perquè no tenen res per menjar, perquè només disposen d’aigua no potable,... Cada dia hi ha nens que no van a l’escola perquè han de treballar o perquè l’escola més proper està massa lluny i estan massa dèbils per caminar tant. Cada dia hi ha nens que dormen sense sostre. Cada dia hi ha nens que pateixen. Cada dia. Nens i adults.
Però, tampoc no cal marxar tant lluny... Al nostre país, cada dia hi ha més nens que van a dormir sense sopar. Cada dia hi ha famílies que no tenen feina ni diners per donar de menjar als seus fills. I cada dia, moltes famílies es queden sense sostre. Cada dia. Nens i adults.

Però no tot és dolent. Hem aconseguit cert grau de llibertat, justícia i pau al món. S’ha acabat amb les diferències i la discriminació racial, i som capaços de respectar l’altre i de tractar-nos com a igual. I hem aconseguit que tothom tingui dret a l’educació.

Per això, avui no podia estar d’escriure aquesta entrada.


Dues postals que vaig comrpar a les Nacions Unides sobre els Drets humans





jueves, 27 de noviembre de 2014

Vídeos Jornades TDAH, i el cas del R.

Bon dia!

Normalment, no puc assistir a les jornades o congressos que es fan a Barcelona o ciutats properes, ja sigui per falta de temps, perque coincideixen amb feina o per l'elevat preu que tenen en alguns casos.

Em fa rabia i pena, ja que penso que aquests col·loquis, amb els diversos professionals (pediatras, neurólegs, psiquiatres,...) són una font d'informació i actualització important tant per als que encara som estudiants com per als professionals.

Per si us sembla interessant, he trobat l'enllaç on es podran veure els vídeos de la IV Jornada de TDAH a l'hospital Quirón Teknon.  En els propers dies els penjarán a l'enllaç: http://www.teknon.es/jornada-tdah/videos-2014 
D'igual manera, podeu veure els de les jornades anteriors: http://www.teknon.es/jornada-tdah/videos


M'agradaria destacar, de la jornada de l'any 2013, el vídeo "TDAH en la adolescencia: evolución de síntomas" de la Sra. Montserrat Bermejo. Podeu veure'l a l'enllaç: http://www.teknon.es/jornada-tdah/videos-2013 o http://vimeo.com/82371708.


El cas del R.

Destaco aquest video ja que estic observant i treballant en el cas d'un adolescent que presenta moltes de les característiques de les que parla la Sra. Bermejo.

El R. fa 4rt d'ESO. Va arribar al gabinet fa uns anys, el canvi de primària a la ESO va anar molt malament. Les notes eren molt  molt baixes (no arribava a més d'un 3 en cap assignatura) i emocionalment estava enfonçat, sense cap motiu de pes a la vista. L'estiu de 1r a 2n d'ESO es comencen a realitzar proves (WISC, TALEC,...) però emocionalment és tan inestable que es  gairebé impossible i els resultats no es poden donar per vàlids. Aleshores, es comença a treballar amb ell en el tema emocional. Després d'aixó, deixa d'assistir a la consulta, però es fa un seguiment a través de la mare ja que un germá si que continua assistint al gabinet.

Els resultats milloren poc però aconsegueix anar aprovant i recuperant assignatures fins arribar a 4rt. Emocionalment millora, ja no es troba tant inestable, però si s'observa desmotivació i avorriment constant.
Aquest any, la tutora de 4rt (mateixa que l'any anterior a 3r) en una reunió amb la mare demana que es realitzin proves per tal de poder realitzar una adaptació. Ara mateix estem en aquests moment.

Abans d'entrar a analitzar les similituds entre el que explica el video i el cas del R. m'agradaria descatar negativament el paper d'aquesta escola:

  • Per tal de realitzar una adaptació no cal tenir un informe psicológic/psiquiàtric, només observar les dificultats que durant molt de temps s'han vingut observant.
  • Si la tutora, durant dos anys, ha observat aquests problemes ¿Per quin motiu no ha proposat l'adaptació abans?



Dit aixó, us mostro en imatges (utilitzant fragment de la presentació de la Sra. Bermejo) les característiques del TDAH amb signes d'inatenció:

Encaixa amb tots aquests punts 

Encaixaria amb els signes d'impulsivitat cognitiva / emocional

Sería una desobediència pasiva

Pérdua de l'autoestima en relació als estudis des de fa molt de temps, Expectatives no realistes davant els examens ("M'ha anat molt bé"quan no es així).



De moment, i donat el moment en el que estem, m'agradaria deixar aquí l'análisi del cas. Ja he reflexat aquí tot el que s'ha anat observant, ara cal passar les proves i veure que passará i com evolucionará aquest noi.

lunes, 10 de noviembre de 2014

"Els nens desencantats"

Entre llibres, material, bibliografia i fitxes, no paro de pensar. Aquest temps davant d'una pantalla d'ordinador em dona per treball, però inevitablement em fa reflexionar sobre els nostres infants.
Em ronda contínuament el cap la idea de "nens desencantats". La pregunta que més em fan és: Què li passa? Està desmotivat, i sembla trist tot el dia.

Ja porto massa temps escoltant la mateixa pregunta. No importa l'edat, tant si són nens petits, pre-adolescents o adolescents, pots veure a la seva cara aquesta tristesa... aquest "desencanteri", la pèrdua de la màgia de viure.

Potser algú ha escoltat al cançó Desenchantee que diu: Tout est chaos , A côté Tous mes idéaux: des mots , Abîmés... Je cherche mon âme, qui pourra m'aider , Je suis d'une génération désenchantée, Désenchantée. D' aquí que els hi digui nens desencantats, perquè em fan sentir el mateix que aquesta cançó.

No sé molt bé que fer ni com aconsellar a aquests pares o mestres. És en moments com aquests que em sento poc preparada per a fer front al meu paper de psicopedagoga, suposo que tots algun cop en la vida ens em trobat a la mateixa situació. Però, amb el poc o molt que sé el que els hi aconsello és:


  • Observar si la desmotivació és produeix només amb temes escolars o afecta també a l'àmbit familiar i d'amics.
  • Parlar i escoltar els fills. Els hem de fer saber que estem per escoltar-los i ajudar-los.
  • Paciència. No tots els nens són iguals, cal tenir paciència i donar al fills espai i temps fins que es trobin amb cor d'explicar-nos cada dia més coses.
  • Motivar-los positivament. Si sempre els hi diem les coses que fan malament per tal que millorin, també em de dir les coses que fan bé. Molts cop creiem que si ja està ben fet no cal reforçar-ho i per això no felicitem les coses ben fetes. Unes paraules positives i un gest d'ànim són la millor motivació.
  • Mostres d'afecte. Com dèiem abans, cada nen és un món, i no tothom és capaç de mostrar o donar afecte, però "el llenguatge de les abraçades" és tant o més important que el de les paraules. Amb les mostres d'afecte, el nostre cervell genera com a resposta endorfines, conegudes com a hormones de la felicitat, ja que quan són alliberades el nostre cos rep una sensació de benestar semblant a la felicitat.
  • El treball conjunt. És molt important parlar amb els/les mestres, informar-los de la situació que estem observant per tal que ells també estiguin al tant i ens puguin ajudar.
  • En cas necessari, consultar amb un professional que ens pugui ajudar.


Us deixo un vídeo, per reflexionar, sobre la dificultat de trencar les pors que els encadenen. Ajudem als nostres fills a trencar-les, i ser feliços. 


miércoles, 4 de junio de 2014

Reflexió II: el període de practiques


El centre i l'atenció:
El Gabinet (dividit en dos seus) és un centre més o menys conegut per les escoles d' ambdues poblacions o barris degut als anys que porta. La majoria de tutors/es i mestres de les escoles properes la coneixen de les nombroses entrevistes realitzades.

És un centre amb nombrosos recursos: material, test, llibres, jocs, espai,... Als quals es dona molt d'ús en totes les sessions. Aquesta diversitat fa que la feina no sigui repetitiva, cap sessió és igual a l'anterior, ni cap d'elles es centra en un tema concret. S'intenta treballar una mica de tot (atenció, concentració, lateralitat, motricitat,....) a cada sessió, de forma atractiva i valorant cada cas, cada nen que hi ha al davant, cada necessitat i la situació personal-emocional.

Tot i que no m'agrada parlar d'atenció als usuaris o clients, ja que es tracta de temes personals en els que per sobre dels diners està el servei i, molt més important, la persona; no podem deixar de banda el fet que aquesta és una forma d'oferir l'atenció psicopedagògica en l'àmbit privat, empresa.
Per tant, i des del meu punt de vista personal, pel que fa a l'atenció (tant la que reben pares com els nens o adolescent) es totalment individualitzada, pensada exclusivament per a cada cas. Amb sessions en les que es treballa sense un guió clínic establert. Totes les sessions són igual, i alhora diferents. Iguals, en el sentit que hi ha una part de conversa, una part de feina i una part de joc. Però, sense un guió rígid que marqui el temps necessari per cada cosa o per cada feina. Tot dependrà del dia, dels problemes, de la situació real,... en resum, de la persona que tenim al davant.
"Puedes diseñar la mejor sesión del mundo que les resultará aburridísima. Puedes ir a salto de mata y que todo salga genial. Algo que a ti te parece muy aburrido consigue llamar su atención, así que nunca des nada por hecho".

Mai hem d'oblidar que davant tenim un nen, nena, adolescent o jove, amb "x" problemes o sense, amb un bon o mal dia, al qual em de forçar a treballar allò que més els hi costa.
Aprofitaré paraules de la meva tutora: "Imagina que has de fer una cosa que no t'agrada, que te costa, i que et posen un mirall davant per tal que vegis què malament ho fas". No sé com reaccionaríem molts de nosaltres, per tant, sempre hem de ser conscients i respectar al qui tenim davant. Però, amb el "seny" de saber fins a quin punt són o no capaços de fer la feina i poden o no esforçar-se una mica més.


La meva tutora:

Pel que fa a ella, només puc dir que té tot el meu respecte i admiració. És una gran professional, dedicada a la psicopedagogia per vocació, i altruisme. Fa uns 20 anys que exerceix com a psicopedagoga, i sempre dins el camp de l'educació especial.
El bon funcionament del centre i el reconeixement que té per part de les families i altres professionals, és fruit de seu treball imparable i esforç. En aquests mesos he pogut observar, a més dels casos, el seu constant treball.

M'he sentit molt còmoda i molt ben acollida per ella, i el treball que fa de Reeducació encaixa perfectament amb la meva visió de la feina del psicopedagog, i amb els valors que, penso, ha de tenir i transmetre com a professional i com a persona.


El temps:
Les 75 hores obligatòries es van quedar curtes. Donada la quantitat de casos que porta el centre només he pogut he pogut veure uns 10 presencialment, els que reben visita en horari de mati. Dels que ho fan horari de tarda, he pogut fer la revisió i estudi del cas.

A més, la meva tutora em va fer una llarga explicació dels més difícils que ha tingut durant aquests anys, o dels que té actualment, fent una reflexió de la pràctica feta, dels errors i dels encerts.
Aquestes sessions em van ajudar a comprendre les similituds i alhora les diferències que tenen entre sí tots els casos.


Els aprenentatges:
Aquests últims dos mesos han estat els més importants  com estudiant de pedagogia i psicopedagogia. Durant una mica més de 6 anys, i al llarg de dues llicenciatures, he estat formant-me en els processos d'ensenyament-aprenentatge, els models educatius, psicologia aplicada a l'educació,... però ha estat en aquests període de pràctiques on tot això ha pres sentit. Cada part de coneixement teòric estudiada ha trobat el seu exemple pràctic.

Després de molt de temps, en el que el cap era un mar de conceptes als que intentava donar sentit, i després de repetir-me mentalment la famosa frase "sólo sé que no sé nada"; ara em sento molt més segura d'allò que sé, i també d'allò que no sé i que haig de seguir formant-me i buscant alternatives.

Aquests mesos han estat molt intensos, plens de conceptes nous, de noves idees, de casos, d'exemples, de converses formal e informals,... plens de psicopedagogia al terreny professional i personal.

Fent un anàlisi més o menys ràpid, necessari per acabar amb aquesta primera etapa del blog, només puc sentir-me satisfeta de la feina feta, del temps emprat i dels coneixements adquirits.
Però, aquesta reflexió no s'acaba aquí. Ara, tindré temps de seguir analitzant-ho tot, aprofundir més i preparar-me per continuar enriquint aquesta experiència al Pràcticum II, i la resta de la meva carrera professional.


El Pràcticum II:

Si tot va bé, i a l'espera de la resolució de la sol·licitud de pràcticum i de la PAC 3, el Pràcticum II el realitzaré al mateix centre.
La idea, a hores d'ara, és centrar-me en l'elaboració de materials i en com aprofitar molt més tots els recursos de que es disposa al gabinet, veure casos nous i primeres entrevistes,...









Reflexió I:el model psicopedagògic a la institució

Com ja sabreu, estic realitzant les meves pràctiques a un gabinet de psicopedagogia i logopèdia privat,
que compta amb dues seus a la província de Barcelona.

Avui, com a inici de la reflexió del que han estat les meves pràctiques al centre, m'agradaria fer una anàlisi del model psicopedagògic que segueix la institució.

A l'assignatura Models d'orientació i intervenció psicopedagògica vam treballar les finalitats d'aquesta intervenció. Aquesta podia ser correctiva o preventiva.

L'assessor amb una finalitat correctiva pretén buscar remeis i fer "reparacions" per resoldre les demandes i consultes puntuals que rebi, en general, relacionades amb alumnes considerats individualment - baix rendiment, falta d'atenció, indisciplina, dificultats de comunicació - o, també amb la divulgació de temes específics per a professors, pares i/o alumnes en hàbits d'estudi, l'ús d'anticonceptius o l'abús de drogues, activitats tractades amb independència del que es fa a les aules. (Monereo, 2003)

Aquesta finalitat correctiva és la principal finalitat amb que es treballa des del gabinet. Arriben demandes i consultes contínuament, amb nous casos o de casos amb els que ja es treballa. Noves consultes a les que cal resposta, o a les que cal establir un nou pla d'actuació. 
Poden ser consultes puntuals, per exemple: nens i adolescents que van a reeducació arriben puntualment amb un problema (escolar, familiar, social, personal,...) que no saben com resoldre, i saben que la psicopedagoga els pot ajudar a trobar solució.
Altres vegades, el treball es fa amb els pares. Arriben al gabinet esperant que algú els doni pautes d'actuació ja que els no saben que fer un una situació concreta. En aquest cas, la figura del psicopedagog continua tenint la finalitat correctiva des del punt d'expert o especialista.

En altres situacions, la finalitat ha estat de caràcter preventiu, l'assessorament consisteix a col·laborar amb el centre perquè assoleixi els seus objectiu, considerats globalment, relacionats amb la millora de la qualitat de l'ensenyament que ofereix. (Monereo, 2003)

En la majoria de casos la psicopedagoga es coordina diverses vegades durant tot el curs amb tutors, EAP, i altres professionals per tal de fer un seguiment conjunt dels casos. En aquest cas, la finalitat es preventiva, ja que tots aporten el seu punt de vista i col·laboren conjuntament.



jueves, 1 de mayo de 2014

El dibuix infantil

El test Casa - Árbol - Persona

Avui hem estat parlant sobre aquest conegut test. Segons m'explica la Mayte, durant un temps va estar molt de moda, i s'utilitzava molt sovint.
Actualment, i donat que els casos i/o les demandes que arriven són d'un altre caire, ja gairebé mai el passa. Però, em parla de la necessitat de deixar als nens que dibuixin i s'expressin amb el dibuix.


Profitant que veia "el petit de la casa" (un dels nens més petit que té actualment), em volgut que ens dibuixes més o menys el que seria aquest test.

És un nen del que hem parlat anteriorment (cas 5), amb moltes capacitats verbals però molt poques capacitats motrius. No li agraden els esports, correr o jugar al parc (motricitat gruixuda) com tampoc li agrada dibuixar o retallar (motricitat fina).
Aquest dibuix, com a resultat d'un test estaria totalment invalidat ja que el nen no volia dibuixar i s'ha vist obligat a fer-ho. Per tant, els resultats del dibuix no es poden analitzar.

Tot i això, no deixa de ser un dibuix digne de ser explicat. Juntament amb la explicació que ens va donar.


  • El niño y la mamá
  • No hay papá por que está en el cielo.
  • Es un sol con una correa de perro porque es su mascota.
  • Toda la familia ha muerto porque han tenido un accidente "muy avanzado"
  • El accidente ha sido que una zapatilla los ha aplastado
  • Se han salvado, el niño y la mamá, porque estaban en un lugar escondidos. En su casa, han cerrado todas las ventanas (Dos ventanas cerradas y puerta en el tejado)
Aspectos a destacar:
  1. Ventanas cerradas: es un signo de protección
  2. Detalles en el tejado: mundo de fantasía
  3. Se representa con una sonrisa
  4. Necesidad de dibujar a la figura materna