Vídeos Jornades TDAH, i el cas del R.

Bon dia!

Normalment, no puc assistir a les jornades o congressos que es fan a Barcelona o ciutats properes, ja sigui per falta de temps, perque coincideixen amb feina o per l'elevat preu que tenen en alguns casos.

Em fa rabia i pena, ja que penso que aquests col·loquis, amb els diversos professionals (pediatras, neurólegs, psiquiatres,...) són una font d'informació i actualització important tant per als que encara som estudiants com per als professionals.

Per si us sembla interessant, he trobat l'enllaç on es podran veure els vídeos de la IV Jornada de TDAH a l'hospital Quirón Teknon.  En els propers dies els penjarán a l'enllaç: http://www.teknon.es/jornada-tdah/videos-2014 
D'igual manera, podeu veure els de les jornades anteriors: http://www.teknon.es/jornada-tdah/videos


M'agradaria destacar, de la jornada de l'any 2013, el vídeo "TDAH en la adolescencia: evolución de síntomas" de la Sra. Montserrat Bermejo. Podeu veure'l a l'enllaç: http://www.teknon.es/jornada-tdah/videos-2013 o http://vimeo.com/82371708.

El cas del R.

Destaco aquest video ja que estic observant i treballant en el cas d'un adolescent que presenta moltes de les característiques de les que parla la Sra. Bermejo.

El R. fa 4rt d'ESO. Va arribar al gabinet fa uns anys, el canvi de primària a la ESO va anar molt malament. Les notes eren molt  molt baixes (no arribava a més d'un 3 en cap assignatura) i emocionalment estava enfonçat, sense cap motiu de pes a la vista. L'estiu de 1r a 2n d'ESO es comencen a realitzar proves (WISC, TALEC,...) però emocionalment és tan inestable que es  gairebé impossible i els resultats no es poden donar per vàlids. Aleshores, es comença a treballar amb ell en el tema emocional. Després d'aixó, deixa d'assistir a la consulta, però es fa un seguiment a través de la mare ja que un germá si que continua assistint al gabinet.

Els resultats milloren poc però aconsegueix anar aprovant i recuperant assignatures fins arribar a 4rt. Emocionalment millora, ja no es troba tant inestable, però si s'observa desmotivació i avorriment constant.
Aquest any, la tutora de 4rt (mateixa que l'any anterior a 3r) en una reunió amb la mare demana que es realitzin proves per tal de poder realitzar una adaptació. Ara mateix estem en aquests moment.

Abans d'entrar a analitzar les similituds entre el que explica el video i el cas del R. m'agradaria descatar negativament el paper d'aquesta escola:

• Per tal de realitzar una adaptació no cal tenir un informe psicológic/psiquiàtric, només observar les dificultats que durant molt de temps s'han vingut observant.
• Si la tutora, durant dos anys, ha observat aquests problemes ¿Per quin motiu no ha proposat l'adaptació abans?

Dit aixó, us mostro en imatges (utilitzant fragment de la presentació de la Sra. Bermejo) les característiques del TDAH amb signes d'inatenció:

Encaixa amb tots aquests punts 

Encaixaria amb els signes d'impulsivitat cognitiva / emocional

Sería una desobediència pasiva

Pérdua de l'autoestima en relació als estudis des de fa molt de temps, Expectatives no realistes davant els examens ("M'ha anat molt bé"quan no es així).

De moment, i donat el moment en el que estem, m'agradaria deixar aquí l'análisi del cas. Ja he reflexat aquí tot el que s'ha anat observant, ara cal passar les proves i veure que passará i com evolucionará aquest noi.

Exemple dels materials creats

Bon dia!

A punt d'acabar la segona fase del meu pla de pràctiques, creació de materials, m'agradaria deixar-vos un petit recull a exemple de les fitxes que he creats adaptades a la feina que es fa al gabinet.

Hi ha fitxes dedicades a:

• Introducció de l'escriptura
• Consciència fonèmica
• Correspondencia grafema-morfema
• Introducció en matemàtiques
• Seguiment d'ordres i indicacions
• Atenció sostinguda

Us deixo un exemple:

• Visualitza les FITXES

Materials que s'utilitzen

A continuació us enllaço un document word amb una petita mostra bibliogràfica dels materials que més s'utilitzen al gabinet, i que per tant entren dins la llista definitiva de bibliografia.
Són llibres molt interessants, de diversos autors, per a realitzar un treball complert en totes les àrees de la psicopedagogia en trastorns de l'aprenentage.

Document llibres

Document lectures i jocs

La base de la intervenció en lecto-escriptura

Bon dia,

Avui vinc a apropar-vos una miqueta més la feina al gabinet.
Com ja us explicava a l'anterior publicació (i a publicacions del pràcticum I) es tracta d'un treball basat en diferents mètodes, teories i llibres. Agafant, de forma subjectiva, el que es creu més adequant.

En el cas de la lecto-escriptura, trobem alguns mètodes que són els que es van prenent com a referència, i utilitzant part d'ells per fer la feina més motivadora i fer un treball complert.

Us deixo uns exemples dels mètodes, amb la corresponent explicació:


Mètode lecto-escritura Boo

Creat per José Boo. És un mètode de lecto-escriptura en llengua castellana basat en fitxes per treballar amb nens que encara no saben llegir. L'ordre de les lletres treballades és: VOCALES-L-P-M-T-S-D-B-N-V-Ñ-LL-CQ-R-F-G-CZ-H-CH-J-K-Y-X-mezcladas, Mai es treballen lletres posteriors a les treballades, seguint aquest ordre.


Podeu descarrgar aquest mètode introduint al cercador "metodo boo" o "mètodo boo en un solo pdf".




Quaderns de lecto-escriptura progressiva Estel





L'estel és un mètode seqüenciat per a l'aprenentatge de la lectura. 
Estructurat en petits passos progressius, fa que sigui útil als alumnes d'educació especial i també als que necessiten un reforç puntual en alguns aspectes lectors.

Col·lecció de quadernets L'estel de l'1 al 6. Editorial EUMO.





Mètode de lectura multisensorial Orton Gillingham

Creat per pel neuróleg Samuel T. Orton i la psicóloga Anna Gillingham.  Va ser pensat per a treballar el procés de lectura amb alumnes amb dislèxia en llengua anglesa.

Està basat en l'aprenentatge del llenguatge de forma multisensorial, flexible, estructural, seqüenciat, acumulatiu i flexible.

És un sistema basat en la fonètica i la seqüència dels son per la formació de paraules, que incorpora tres vies sensorials per a l'aprenentatge: via auditiva, via visual i via kinestésica.

"Els nens desencantats"

Entre llibres, material, bibliografia i fitxes, no paro de pensar. Aquest temps davant d'una pantalla d'ordinador em dona per treball, però inevitablement em fa reflexionar sobre els nostres infants.
Em ronda contínuament el cap la idea de "nens desencantats". La pregunta que més em fan és: Què li passa? Està desmotivat, i sembla trist tot el dia.

Ja porto massa temps escoltant la mateixa pregunta. No importa l'edat, tant si són nens petits, pre-adolescents o adolescents, pots veure a la seva cara aquesta tristesa... aquest "desencanteri", la pèrdua de la màgia de viure.

Potser algú ha escoltat al cançó Desenchantee que diu: Tout est chaos , A côté Tous mes idéaux: des mots , Abîmés... Je cherche mon âme, qui pourra m'aider , Je suis d'une génération désenchantée, Désenchantée. D' aquí que els hi digui nens desencantats, perquè em fan sentir el mateix que aquesta cançó.

No sé molt bé que fer ni com aconsellar a aquests pares o mestres. És en moments com aquests que em sento poc preparada per a fer front al meu paper de psicopedagoga, suposo que tots algun cop en la vida ens em trobat a la mateixa situació. Però, amb el poc o molt que sé el que els hi aconsello és:

• Observar si la desmotivació és produeix només amb temes escolars o afecta també a l'àmbit familiar i d'amics.
• Parlar i escoltar els fills. Els hem de fer saber que estem per escoltar-los i ajudar-los.
• Paciència. No tots els nens són iguals, cal tenir paciència i donar al fills espai i temps fins que es trobin amb cor d'explicar-nos cada dia més coses.
• Motivar-los positivament. Si sempre els hi diem les coses que fan malament per tal que millorin, també em de dir les coses que fan bé. Molts cop creiem que si ja està ben fet no cal reforçar-ho i per això no felicitem les coses ben fetes. Unes paraules positives i un gest d'ànim són la millor motivació.
• Mostres d'afecte. Com dèiem abans, cada nen és un món, i no tothom és capaç de mostrar o donar afecte, però "el llenguatge de les abraçades" és tant o més important que el de les paraules. Amb les mostres d'afecte, el nostre cervell genera com a resposta endorfines, conegudes com a hormones de la felicitat, ja que quan són alliberades el nostre cos rep una sensació de benestar semblant a la felicitat.
• El treball conjunt. És molt important parlar amb els/les mestres, informar-los de la situació que estem observant per tal que ells també estiguin al tant i ens puguin ajudar.
• En cas necessari, consultar amb un professional que ens pugui ajudar.

Us deixo un vídeo, per reflexionar, sobre la dificultat de trencar les pors que els encadenen. Ajudem als nostres fills a trencar-les, i ser feliços. 

Pas a pas, ja som més a prop

Bon dia,

Pas a pas, ja som més a prop del final. Segons la planificació que vaig fer a l'inici del semestre del que està sent aquest practicum, ahir va finalitzar la primera fase. Poc us he comentat d'aquesta fins al moment, però és una tasca llarga, entretinguda i poc pràctica.

La fase I o inicial, tractava de fer un estudi de tot el material de que disposa el centre. És a dir, havia de revisar tot el material (llibres, quaderns, material propi, test, jocs,...) i seleccionar aquell que encara fos atractiu, motivador, o especial per a treballar amb les diferents tipologies de casos que es porten al centre.
La intenció de fer això era seleccionar material, classificar-lo, i intentar aprofitar al màxim tot el material de que disposa el centre per tal de no caure en l'us dels mateixos materials contínuament.

Com ja us he dit, és una tasca llarga i entretinguda, i dic és ja que encara no he pogut acabar-la. Però en uns dies compartiré amb vosaltres la feina feta. Val a dir, que aquesta feina és molt entretinguda i potser va ser error meu (en la planificació) no donar-li més hores. Tot i així, estic treballant per "recuperar" aquestes hores i que el procés segueixi la seva programació setmanal.

El mètode Doman, a favor o en contra

Avui m'agradaria reflexionar sobre un mètode que no coneixia i del que vaig escoltar parlar per casualitat a un programa de televisió: el mètode Doman.

El mètode Doman o mètode Filadelfia (enllaç).  El Dr. Glenn Doman, médico estadounidense, comenzó a dedicarse al tratamiento de los niños con lesiones cerebrales con el neurólogo Temple Fay. Utilizaba sus métodos, basadas en movimientos progresivos, muy eficaces tanto en áreas motrices como en áreas más intelectuales. Se centraban en el trabajo con los reflejos.Al observar los progresos que se conseguían en estos niños, Doman decide trasladar sus conocimientos al resto de los niños, de manera que se potenciara su capacidad de aprendizaje. Elabora su teoría acerca del desarrollo cerebral, un Perfil del Desarrollo Neurológico y sistematiza una labor educativa, estructurada mediante programas secuenciados, con métodos precisos y eficaces. Funda a finales de los años 50 los Institutos para el Desarrollo del Potencial Humano en Filadelfia (EEUU). ¿Cuál es su Perfil del Desarrollo Neurológico? Deseaba disponer de un instrumento para medir objetivamente los progresos de los niños con lesión cerebral con los que trabajaban. Tras estudiar el proceso de desarrollo neurológico de niños de diversas sociedades, elaboran una escala del desarrollo neurológico. Permite “medir” el grado de desarrollo del niño, para fijar los objetivos. Parten de la premisa de que las diferencias entre unos niños y otros se deben fundamentalmente al ambiente. El Perfil del Desarrollo Neurológico mide, por un lado, el desarrollo de los estratos cerebrales, es decir, señala las funciones propias de la médula espinal, el tronco cerebral, el cerebro medio y la corteza cerebral. De este modo, es posible trabajar de forma sistemática y ordenada y conocer los objetivos del niño en cada una de las áreas evolutivas a partir del nivel alcanzado. Además, diferencia las áreas y funciones sensoriales de las de carácter motor, ya que las primeras son vías aferentes (recorridas por el estímulo para llevar información al cerebro) y las segundas son eferentes, es decir, salen del cerebro para dar la orden de movimiento al cuerpo. Según este perfil, las áreas motoras son la movilidad, el lenguaje y la destreza manual. La movilidad es la clave o el motor del desarrollo de la inteligencia en todas sus expresiones, e incide determinantemente en las demás áreas, al igual que ocurrió en la evolución de las especies hacia estructuras y funciones cerebrales más y más complejas y perfeccionadas. Según esta teoría, el grado de perfección que se logre depende en gran medida de que esas funciones básicas se consigan cuanto antes, cuando mayor es la plasticidad cerebral. Las teorías sobre las que se fundamenta su método de enseñanza son:  - Todas las patologías, incluso el síndrome de Down o el Autismo, conllevan una lesión cerebral, como ocurre en la parálisis cerebral. - Los niños con lesiones cerebrales no se deben clasificar por su gravedad, sino por su potencial de desarrollo. - El aprendizaje y la maduración de los niños vienen como consecuencia de la experimentación espontánea de una serie de esquemas. Su repetición hace que al final se consoliden estos patrones de movimiento y actuación. Los niños que no experimentan esto de un modo espontáneo deberán ser guiados y expuestos a los mismos estímulos para que se desarrollen adecuadamente. Su metodología de intervención se basa en aprovechar al máximo las posibilidades del individuo, siendo fundamental el momento temprano en que se comienza, ya que más adelante no se conseguirán muchas metas. Los padres se convierten en “padres profesionales”, ya que son ellos quienes deben aplicar, con la tutorización del profesional, el método a su hijo. Este método exige horas de intervención diarias. Además, es muy estricto en cuanto al cumplimiento de estas rutinas. En el aspecto motor, utiliza los que él llama los patrones básicos de movimiento: Patrón homolateral, patrón cruzado, tecnicas de relajación de extremidades, ejercicios de arrastre i gateo, ejercicios de braquiación y marcha. Además del área motora, tiene sus propios métodos de enseñanza de la lectura (global), del cálculo, y de otras áreas. Así, casi todos sus aprendizajes se desarrollan por el método de los bits de inteligencia.

Reflexió i conclusions al voltant del mètode:

Jo no sóc partidària de treballar amb un sol mètode, amb una sola forma de pensament o teoria. És més, crec que el més interessant és poder agafar una miqueta de cadascuna, fer una barreja del que ens agrada d'un i de l'altre.
Com en el cas de la cuina, cadascú li posa sal o espècies al seu gust, a mi m'agrada posar-li una miqueta d'una cosa o d'una altra segons el cas que tinc davant. I en això m'ha ajudat molt la meva tutora i la seva visió dels casos i de la nostra feina. Ella sempre parla de "no tancar portes", fer un treball atractiu i en el que poguem treure el màxim profit. I sempre diu que ella "no s'ha casat amb cap mètode" perquè tots li agraden però no podria treballar sense els altres.

Amb aquestes comparacions vull dir que la psicopedagogia és com la vida. Hem d'estar desperts, saber veure el que convé en cada moment, escollir la opció o opcions que creguem correctes, ser objectius i tocar de peus a terra. Potser algú pot creure que em falta una mica de rigor científic en aquesta base, però l'educació, la psicopedagogia i els nens i nenes que tenim al davant són persones, poc tenen a veure amb bases científiques i paradigmes.

Pel que fa a aquest mètode, penso que com tot, té les seves coses bones i dolentes. En el treball amb nens amb pacients amb paràlisi cerebral  a nivell motor la feina és molt bona, i s'aconsegueixen veritables resultats. Però cal d'un gran esforç per part dels pares, com en la majoria de casos de fills amb necessitats.

El que ja no m'agrada tant és la seva aplicació en la resta de nens. Personalment, no m'agrada l'ús dels bits d'intel·ligencia o no de determinats bits a determinades edats. Els nens són nens, han de fer i d'aprendre coses i de nens. Tant important és el desenvolupament de la part dreta com de la part esquerra del cervell. Si només potenciem un d'aquests (amb els bits), i només ens centrem en la intel·ligència tangible i mesurable, i més a determinades edats, estem tancant les possibilitats d'aquests nens.