El centre i l'atenció:
El Gabinet (dividit en dos seus) és un centre més o menys conegut per les escoles d' ambdues poblacions o barris degut als anys que porta. La majoria de tutors/es i mestres de les escoles properes la coneixen de les nombroses entrevistes realitzades.
És un centre amb nombrosos recursos: material, test, llibres, jocs, espai,... Als quals es dona molt d'ús en totes les sessions. Aquesta diversitat fa que la feina no sigui repetitiva, cap sessió és igual a l'anterior, ni cap d'elles es centra en un tema concret. S'intenta treballar una mica de tot (atenció, concentració, lateralitat, motricitat,....) a cada sessió, de forma atractiva i valorant cada cas, cada nen que hi ha al davant, cada necessitat i la situació personal-emocional.
Tot i que no m'agrada parlar d'atenció als usuaris o clients, ja que es tracta de temes personals en els que per sobre dels diners està el servei i, molt més important, la persona; no podem deixar de banda el fet que aquesta és una forma d'oferir l'atenció psicopedagògica en l'àmbit privat, empresa.
Per tant, i des del meu punt de vista personal, pel que fa a l'atenció (tant la que reben pares com els nens o adolescent) es totalment individualitzada, pensada exclusivament per a cada cas. Amb sessions en les que es treballa sense un guió clínic establert. Totes les sessions són igual, i alhora diferents. Iguals, en el sentit que hi ha una part de conversa, una part de feina i una part de joc. Però, sense un guió rígid que marqui el temps necessari per cada cosa o per cada feina. Tot dependrà del dia, dels problemes, de la situació real,... en resum, de la persona que tenim al davant.
"Puedes diseñar la mejor sesión del mundo que les resultará aburridísima. Puedes ir a salto de mata y que todo salga genial. Algo que a ti te parece muy aburrido consigue llamar su atención, así que nunca des nada por hecho".
Mai hem d'oblidar que davant tenim un nen, nena, adolescent o jove, amb "x" problemes o sense, amb un bon o mal dia, al qual em de forçar a treballar allò que més els hi costa.
Aprofitaré paraules de la meva tutora: "Imagina que has de fer una cosa que no t'agrada, que te costa, i que et posen un mirall davant per tal que vegis què malament ho fas". No sé com reaccionaríem molts de nosaltres, per tant, sempre hem de ser conscients i respectar al qui tenim davant. Però, amb el "seny" de saber fins a quin punt són o no capaços de fer la feina i poden o no esforçar-se una mica més.
La meva tutora:
Pel que fa a ella, només puc dir que té tot el meu respecte i admiració. És una gran professional, dedicada a la psicopedagogia per vocació, i altruisme. Fa uns 20 anys que exerceix com a psicopedagoga, i sempre dins el camp de l'educació especial.
El bon funcionament del centre i el reconeixement que té per part de les families i altres professionals, és fruit de seu treball imparable i esforç. En aquests mesos he pogut observar, a més dels casos, el seu constant treball.
M'he sentit molt còmoda i molt ben acollida per ella, i el treball que fa de Reeducació encaixa perfectament amb la meva visió de la feina del psicopedagog, i amb els valors que, penso, ha de tenir i transmetre com a professional i com a persona.
Les 75 hores obligatòries es van quedar curtes. Donada la quantitat de casos que porta el centre només he pogut he pogut veure uns 10 presencialment, els que reben visita en horari de mati. Dels que ho fan horari de tarda, he pogut fer la revisió i estudi del cas.
A més, la meva tutora em va fer una llarga explicació dels més difícils que ha tingut durant aquests anys, o dels que té actualment, fent una reflexió de la pràctica feta, dels errors i dels encerts.
Aquestes sessions em van ajudar a comprendre les similituds i alhora les diferències que tenen entre sí tots els casos.
Els aprenentatges:
Aquests últims dos mesos han estat els més importants com estudiant de pedagogia i psicopedagogia. Durant una mica més de 6 anys, i al llarg de dues llicenciatures, he estat formant-me en els processos d'ensenyament-aprenentatge, els models educatius, psicologia aplicada a l'educació,... però ha estat en aquests període de pràctiques on tot això ha pres sentit. Cada part de coneixement teòric estudiada ha trobat el seu exemple pràctic.
Després de molt de temps, en el que el cap era un mar de conceptes als que intentava donar sentit, i després de repetir-me mentalment la famosa frase "sólo sé que no sé nada"; ara em sento molt més segura d'allò que sé, i també d'allò que no sé i que haig de seguir formant-me i buscant alternatives.
Aquests mesos han estat molt intensos, plens de conceptes nous, de noves idees, de casos, d'exemples, de converses formal e informals,... plens de psicopedagogia al terreny professional i personal.
Fent un anàlisi més o menys ràpid, necessari per acabar amb aquesta primera etapa del blog, només puc sentir-me satisfeta de la feina feta, del temps emprat i dels coneixements adquirits.
Però, aquesta reflexió no s'acaba aquí. Ara, tindré temps de seguir analitzant-ho tot, aprofundir més i preparar-me per continuar enriquint aquesta experiència al Pràcticum II, i la resta de la meva carrera professional.
El Pràcticum II:
Si tot va bé, i a l'espera de la resolució de la sol·licitud de pràcticum i de la PAC 3, el Pràcticum II el realitzaré al mateix centre.
La idea, a hores d'ara, és centrar-me en l'elaboració de materials i en com aprofitar molt més tots els recursos de que es disposa al gabinet, veure casos nous i primeres entrevistes,...
