L'ANAMNESIS com a eina clau

ANAMNESIS: Del griego ἀνάμνησις, recuerdo.

1. f. Med. Conjunto de los datos clínicos relevantes y otros del historial de un paciente.

2. f. reminiscencia (‖ representación o traída a la memoria de algo pasado).

La primera visita sempre és una incògnita. Els pares arriben al gabinet, i s'inicia amb ells una entrevista en la que es realitza l'anamnesis. Que, tal com es diu anteriorment, és un recull de dades clíniques del nen/a.

L'anamnesis s'inicia amb la pregunta: Quin és el motiu de la consulta?

Posteriorment es comença a fer un recorregut per la vida del nen, des de la gestació fins a l'actualitat. Per tant, es necessària l'assistència de la mare ja que es pregunten detalls de l'embaràs i el part.
Després es comencen a fer preguntes a partir dels primers mesos de vida: menjar, son, activitat motora, visió i audició, desenvolupament amb l'entorn (relació), infermetats, antecedents familiars,...

Per tant, es fa un estudi complert del desenvolupament del nen/a.

Es demana al pares que vinguin sense el nen/a, si es possible, ja que molts cops les entrevistes s'allarguen. A més, la majoria de cops es parla de les dificultats dels nens, i de problemes que se'n deriven; per tant, es recomanable que el nen no hi sigui.


Al següent enllaç podeu veure un exemple d'anamnesis similar al que es realitza al gabinet:
http://www.slideshare.net/stephanycastillosandoval/anamnesis-15255852

Reflexions al voltant del TDAH

Sembla ser que el TDAH està de moda, o almenys, aquesta frase sí que està de moda.
El TDAH, tal com vam estudiar a l'assignatura de Dificultats de l'aprenentatge, és un trastorn per dèficit d'atenció amb tres sub-tipus:

• TDAH amb predomini d'inatenció
• TDAH amb predomini hiperactivitat
• TDAH de tipus combinat

Com tots els trastorns, es troba dins el DSM (Manual diagnòstic i estadístic de trastorns mentals).

El fet que ens últims anys tothom parli d'aquest trastorn com una moda o un boom, fa que es tingui una idea errònia sobre aquest. I, sobretot, una afectació negativament sobre els nens/es i adults que ho pateixen.

Al centre on estic realitzant les pràctiques hi ha nombrosos casos de TDAH: de tipus combinat, inatent o hiperactiu; casos fàcils i casos difícils. 

Però, el que tenen en comú tots aquests nens que arriben amb un cartellet de "mandrós", "mogut", "impertinent"... és la manca de comprensió i ajuda per part dels altres, i per part d'un mateix.

Cal escoltar els nens i fer-los entendre allò que els passa, i cal que també ho fem amb les families, i molts cop també amb els mestres. I un cop haguem aconseguit entendre a la persona que tenim davant, aleshores podrem ajudar-la.

LA MEVA PRIMERA EXPERIÈNCIA AMB EL TDAH

El meu aterratge al món de les dificultats de l'aprenentatge, i més concretament en el TDAH, va ser al 2009. Era el meu segon any estudiant Pedagogia i vaig començar a fer classes de reforç, com la majoria d'estudiants però, no va ser fàcil. 

Vaig començar amb la L., estavem al primer trimestre de quart de primària i tenia problemes de lecto-escriptura. Això era l'únic que jo sabia. Unes setmanes més tard, em va trucar la seva Psicopedagoga (actualment, la meva tutora de pràctiques) per dir-me que estava contenta amb la feina que estava fent amb la L., i per oferir-me, si volia, altres nens que necessitaven reforç.

Així doncs, vaig començar amb en P. feia tercer de primària i "té dèficit d'atenció" (em va dir la seva mare). Sabia el que era, o tenia una idea, havia escoltat parlar del dèficit d'atenció, però va ser dur aquell primer curs amb ell.

El seu nivell de lectura era de principis de segon, i recordo que el primer dia vam preparar una prova de medi... Estudiar tot un tema de medi natural amb el nivell de lectura i comprensió que tenia... no sabia que fer...

Una mica més tard, cap meitat de curs, vaig començar amb en M. feia 6è de primària, portava anys diagnosticat de dèficit d'atenció i es medicava. El treball amb en M. va ser intens.

Em trobava molt perduda. Dubtava si el que feia era o no correcte... I em vaig posar en contacte amb la Mayte. Em va dir que molt pitjor que les seves dificultats eren la seva desmotivació i, en alguns casos desinterès. Per tant, si havia de donar el 100% a l'hora d'ensenyar-los, hauria de donar el 200% en motivar-los. 

Aquí va ser con vaig començar a entendre que el TDAH és una realitat, que vivim en una societat molt poc comprensiva, i que en qüestió de trastorns no hi ha modes, sinó necessitats.

Ningú qüestionaria una persona asmàtica, o a algú que no hi veu bé i necessita ulleres. I doncs, perquè si que ho fem amb els qui pateixen TDAH?

I, per on comencem?

A vegades, es reben casos que venen d'altres gabinets. I, a vegades, venen diagnosticats. En aquests casos, només cal revisar els documents o informes que aporta la família (si tenen), i començar a treballar per veure si el que hi diu es correspon amb la realitat.

Però, això només és a vegades. La major part dels casos arriben de sobte, amb pares desesperats i esperant una solució ràpida. En aquests casos, el més important és fer-los entendre que en aquest àmbit la paraula "ràpidament" no existeix. Ningú té la "fórmula màgica" d'això, ni la dificultat del seu fill es pot solucionar en "30 dies". 

La reeducació és un procés, molts cops llargs, que se sap quan comença però no quan acaba, i (el més important) és un procés comú del que els pares han de participar activament.

Però, el que tenen en comú tots els casos que arriben al gabinet és que busquen la resposta a: 

Què li passa al meu fill/a?

La Mayte em comentava que a un bon psicopedagog no li calen test. Gairebé tot el que et pot dir un test ho pots veure tu mateixa amb qualsevol activitat, només cal saber en què fixar-se. Però quan ens demanen informes, aquests només es justifiquen amb la base objectiva que donen els test.

El test que s'utilitzen al seu gabinet són:

- WISC- IV: 

Escala de d'intel·ligència Weschler per a nens. 

Amb aquest test es mesuren 4 índex: Comprensió Verbal, Raonament Perceptiu, Memòria de Treball i Velocitat de processament. I, permet obtenir els punts forts i febles de cada índex, i el CI a partir de les puntuacions en els índex anteriors.

- TALEC

Test d'Anàlisi de Lectura i Escriptura en Català

Permet determinar les característiques essencials de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. 

- PROLEC-R i PROesc

Bateria de evaluació de les Procesos Lectores, i Evalución de les Procesos de Lectura.

Permeten determinar les característiques en l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura en llengua Castellana.

- ITPA

Test Illinois d'aptituds Psicolingüístiques.

L'objectiu d'aquesta prova és detectar possibles dificultats en el procés de comunicació - verbal i no verbal- que són causa de  problemes d'aprenentatge escolar. 

- Figura de REY

Test de còpia d'una figura complexa.

Permet avaluar la capacitat visioperceptiva y visiomotora, així com la memòria visioespacial.

- ENFEN

Avaluació del nivell maduratiu i del rendiment cognitiu en activitats relacionades amb les funcions executives en nens.