Vídeos Jornades TDAH, i el cas del R.

Bon dia!

Normalment, no puc assistir a les jornades o congressos que es fan a Barcelona o ciutats properes, ja sigui per falta de temps, perque coincideixen amb feina o per l'elevat preu que tenen en alguns casos.

Em fa rabia i pena, ja que penso que aquests col·loquis, amb els diversos professionals (pediatras, neurólegs, psiquiatres,...) són una font d'informació i actualització important tant per als que encara som estudiants com per als professionals.

Per si us sembla interessant, he trobat l'enllaç on es podran veure els vídeos de la IV Jornada de TDAH a l'hospital Quirón Teknon.  En els propers dies els penjarán a l'enllaç: http://www.teknon.es/jornada-tdah/videos-2014 
D'igual manera, podeu veure els de les jornades anteriors: http://www.teknon.es/jornada-tdah/videos


M'agradaria destacar, de la jornada de l'any 2013, el vídeo "TDAH en la adolescencia: evolución de síntomas" de la Sra. Montserrat Bermejo. Podeu veure'l a l'enllaç: http://www.teknon.es/jornada-tdah/videos-2013 o http://vimeo.com/82371708.

El cas del R.

Destaco aquest video ja que estic observant i treballant en el cas d'un adolescent que presenta moltes de les característiques de les que parla la Sra. Bermejo.

El R. fa 4rt d'ESO. Va arribar al gabinet fa uns anys, el canvi de primària a la ESO va anar molt malament. Les notes eren molt  molt baixes (no arribava a més d'un 3 en cap assignatura) i emocionalment estava enfonçat, sense cap motiu de pes a la vista. L'estiu de 1r a 2n d'ESO es comencen a realitzar proves (WISC, TALEC,...) però emocionalment és tan inestable que es  gairebé impossible i els resultats no es poden donar per vàlids. Aleshores, es comença a treballar amb ell en el tema emocional. Després d'aixó, deixa d'assistir a la consulta, però es fa un seguiment a través de la mare ja que un germá si que continua assistint al gabinet.

Els resultats milloren poc però aconsegueix anar aprovant i recuperant assignatures fins arribar a 4rt. Emocionalment millora, ja no es troba tant inestable, però si s'observa desmotivació i avorriment constant.
Aquest any, la tutora de 4rt (mateixa que l'any anterior a 3r) en una reunió amb la mare demana que es realitzin proves per tal de poder realitzar una adaptació. Ara mateix estem en aquests moment.

Abans d'entrar a analitzar les similituds entre el que explica el video i el cas del R. m'agradaria descatar negativament el paper d'aquesta escola:

• Per tal de realitzar una adaptació no cal tenir un informe psicológic/psiquiàtric, només observar les dificultats que durant molt de temps s'han vingut observant.
• Si la tutora, durant dos anys, ha observat aquests problemes ¿Per quin motiu no ha proposat l'adaptació abans?

Dit aixó, us mostro en imatges (utilitzant fragment de la presentació de la Sra. Bermejo) les característiques del TDAH amb signes d'inatenció:

Encaixa amb tots aquests punts 

Encaixaria amb els signes d'impulsivitat cognitiva / emocional

Sería una desobediència pasiva

Pérdua de l'autoestima en relació als estudis des de fa molt de temps, Expectatives no realistes davant els examens ("M'ha anat molt bé"quan no es així).

De moment, i donat el moment en el que estem, m'agradaria deixar aquí l'análisi del cas. Ja he reflexat aquí tot el que s'ha anat observant, ara cal passar les proves i veure que passará i com evolucionará aquest noi.

ITPA: Test Illinois de aptitudes psicolinguísticas

FINALIDAD: Evaluar las funciones psicolingüísticas implicadas en los procesos de comunicación, descubriendo las áreas de dificultad  y la relación con los problemas de aprendizaje.

La evaluación de los subtest se hace a través de 3 procesos a nivel representativo y 2 pruebas a nivel automático:

Nivel Representativo:

• Proceso Receptivo:

• Comprensión Auditiva

• Comprensión Visual

• Proceso Organizativo:

• Asociación Visual

• Asociación Auditiva

• Proceso Expresión:

• Expresión Motora

• Expresión Verbal

• Prueba De Integración:

• Integración Gramatical

• Integración Visual

• Integración Auditiva

• Prueba De Memoria Secuencial:

• Memoria Secuencial Auditiva

• Memoria Secuencial Visio-motora

Nivel Automático:

RESULTADOS REALES:

- Resultados del caso 8:

• Curso: 3º primària
• Tiene una media de 37 puntos, un punto por encima de la media.
• Tanto en comprensión como en memoria tiene mayor capacidad visual que auditiva.
• Pese a esa mayor capacidad, se ha detectado que no hay movimientos sacádicos durante la lectura, se está estudiando si ha sido en un momento puntual o si es necesario derivar al optometrista.

- Resultados del caso 9:

• Curso: 3º primaria
• Tiene una media de 36 puntos.
• Sus puntos más débil es integración gramatical con 10 puntos de diferencia.
• Este ítem tiene relación con el uso de la gramática. Esta baja puntuación concuerda con el vocabulario y la forma de expresarse que normalmente tiene L.R.
• En todos los test tiene mayor puntuación a nivel  visual que auditivo.

- Resultados del caso 3:

• Curso: 3º primaria
• Tiene una media de 31 puntos, bastante por debajo de la media.
• Tiene mucha más capacidad de comprensión y asociación visual que auditiva. De igual manera, tiene mayor memoria visiomotora que auditiva.
• En el subtest CA obtiene una puntuación típica de 20, por lo tanto se aleja en más de 10 puntos de su propia media (31).
• Teniendo en cuenta los datos que se conocen con anterioridad, sabemos que se están realizando pruebas genéticas para hacer un diagnostico más acertado, hay que destacar el retraso en el aprendizaje instrumental básico.

He escogido reflejar estos tres casos (de entre todos los vistos) para poder observar las diferencias en los perfiles de aptitudes. Y, por la diferencia de casos. En el caso 7 estamos hablando de una posible disléxia; en el caso 8 estariamos hablando de un posible caso de TDAH; y en el caso 3 de un posible retraso mental leve por enfermedad genética. 

L'esport com a via per canalitzar la hiperactivitat, la frustració,...

Molts cops, amb els casos de nens amb TDAH ens trobem amb que no tenen temps per fer "res que els hi agradi" ja que quan surten de l'escola han d'anar directament a casa ja que tenen deures, repàs, anglès, ... I, tots som conscients que necessiten més temps que la resta per fer els deures o estudiar ja que la seva concentració no és tant sostinguda.

Potser cal obrir la ment cap, adonar-nos que aquests nen (els que més els hiperactius) ens demanen a crits fer activitats on s'hagin de moure per canalitzar la seva hiperactivitat, l'energia acumulada, la frustració dels dia a dia,...

L'esport és la millor eina per fer-ho. Dedicar un cert número d'hores a la setmana no farà que el rendiment escolar baixi, en la majoria de casos és al contrari. A més, facilitarem la relació del nen amb altres iguals fora de l'escola, la cerca d'interessos i, sobretot, la motivació.

Des de l'observació d'aquest pràcticum I he pogut ratificar la idea que ja tenia: els nens esportistes són més constants, s'esforcen més i són més feliços.

Si comparem els nens que fan algun esport dels que no fan cap, clarament podem veure que aprofiten més el temps els que fan esport, ja que saben que han d'aprofitar el temps; són més constants i aconsegueixen major concentració, ja que amb l'esport han alliberat tensió i energia; són més feliços, ja que fan alguna cosa que els motiva i generen endorfines ("hormones de la felicitat") que redueixen l'angoixa i l'ansietat.

Grans esportistes com Michael Phelps  i Usain Bolt pateixen TDAH i la seva via de sortida va ser l'esport. 

Us deixo unes webs que fan referència a la importància de l'esport:

http://issuu.com/hospitalsantjoandedeu/docs/2013_05_15_informe_faros_07_cat/38 

http://www.hiperactividadmedicosypacientes.com/reto_1.html

http://www.xtec.cat/~mmusson3/hiperactius.htm

http://educatdah.wordpress.com/2014/02/05/deporte-y-tdah/

El cas 6: TDAH i esperit de superació

El cas 6 és una noia de 17 anys. Assisteix a reeducació al gabinet des de fa uns 8 anys. Va arribar al gabinet derivada per l'escola. el diagnòstic va ser TDAH amb predomini d'inatenció.

Al mes de març vaig poder escoltar la seva història narrada per ella mateixa:

Els seus pares creien que era una vaga perquè li costava molt posar-se a treballar i trigava molt en fer els deures. "Quan feia 3r de primària podia estar-me fent deures fins a les 11 de la nit". Trigava molt en copiar, no entenia els exercicis,...

Finalment, la seva tutora d'aquell moment diu als pares que la nena té problemes de lecto-escriptura i es distreu constantment. A més a més dels problemes en la relació amb iguals. I així, va arribar derivada al centre.

"En aquell moment, els seus pares van entendre que la seva filla no era vaga, sinó que tenia dificultats", afegeix la Mayte.
Segons ella mateixa, des d'aquell moment es van centrar molt més en ajudar-la. Tot i que sempre havia sentit el recolzament dels seus pares, especialment el de la seva mare, ara ho sentia més. Ja no la jutgaven de "vaga", sinó que la van ajudar a superar les seves dificultats i fer-li veure que podia i,que havia de seguir esforçant-se. 

Fins i tot tenia dificultats a allò que més li agradava. Des de molt petita feia gimnàstica artística, i sempre tenia por de quedar-se en blanc, sortia nerviosa i amb ganes de plorar. Però com a bona esportista, l'esperit de superació la va mantenir allà.

Escoltar la seva història em va emocionar. No té res d'especial, és com gairebé totes les històries que arriben al gabinet, o com les que jo veig als nens que faig reforç. Però, escoltar-la explicant la seva història, mirant-la als ulls, podia sentir perfectament les seves emocions: el patiment que va passar, l'esforç, els problemes amb les companyes de classe,... i la felicitat d'haver superat tot això.

Ahir la vaig tornar a veure. Falten dos setmanes per acabar el curs, està fent batxillerat adaptat a 3 anys i les seves notes són increïbles. Continua fent gimnàstica i en pocs mesos anirà al Mundial de gimnàstica 2014.

Potser aquest cas m'ha arribat al cor, com molts altres no ho fan, pel fet de poder veure que amb els anys aconsegueixen el que es proposen, potser a estat per la felicitat que ella mateixa transmetia.
El que està clar és que ella és el clar exemple de la lluita, la constància i les ganes de seguir endavant, amb l'esperit de superació que tot esportista té.

CELIAQUIA, desenvolupament i dificultats de l'aprenentage

Són nombrosos els estudis que parlen de la relació directa entre la Celiaquia i el desenvolupament infantil. Ja sabem que a nivell de creixement físic, aquests nens i nenes són (en la majoria de casos) més baixets i prims.

Si el creixement físic i el desenvolupament és més lent, el desenvolupament i la maduració cerebral serà per tant similar. Actualment, també hi ha estudis al voltant d'aquesta temàtica, i es comença a parlar d'una relació directa entre la celiaquia i el dèficit d'atenció, i per tant amb amb les dificultats d'aprenentatge en general.

La nena de la que us parlava en el cas anterior, pateix celiaquia. Es atesa a l'Hospital de Sant Joan de Déu d'Esplugues, a la unitat de celiaquia per fer un seguiment del seu creixement.
Com comentava a entrades anteriors, es va derivar per a realitzar les proves que es creguessin adequades, i des del seu pediatra es va derivar al servei de psicologia/psiquiatria del mateix hospital.
Sorprenentment, coneixent el cas de la nena (per ser pacient de l'altra unitat) i amb un informe que corrobora les dificultats, ha estat rebutjada per aquests servei.


Us deixo dos articles molt interessants sobre aquest tema:

Enfermedad celíaca. Alteraciones neurológicas y psiquiátricas
A. MARTÍNEZ BERMEJO - (Jefe del Servicio de Neuropediatría. Hospital Universitario La Paz. Universidad Autónoma de Madrid.)
http://www.sccalp.org/documents/0000/1273/BolPediatr2009_49_146-156.pdf

Caracterización psicológica de escolares con enfermedad celíaca en Pinar del Río
Armando Yosbel Rodríguez Gutiérrez - (Licenciado en Psicología)
http://scielo.sld.cu/pdf/rpr/v17n3/rpr11313.pdf

Reflexions al voltant del TDAH

Sembla ser que el TDAH està de moda, o almenys, aquesta frase sí que està de moda.
El TDAH, tal com vam estudiar a l'assignatura de Dificultats de l'aprenentatge, és un trastorn per dèficit d'atenció amb tres sub-tipus:

• TDAH amb predomini d'inatenció
• TDAH amb predomini hiperactivitat
• TDAH de tipus combinat

Com tots els trastorns, es troba dins el DSM (Manual diagnòstic i estadístic de trastorns mentals).

El fet que ens últims anys tothom parli d'aquest trastorn com una moda o un boom, fa que es tingui una idea errònia sobre aquest. I, sobretot, una afectació negativament sobre els nens/es i adults que ho pateixen.

Al centre on estic realitzant les pràctiques hi ha nombrosos casos de TDAH: de tipus combinat, inatent o hiperactiu; casos fàcils i casos difícils. 

Però, el que tenen en comú tots aquests nens que arriben amb un cartellet de "mandrós", "mogut", "impertinent"... és la manca de comprensió i ajuda per part dels altres, i per part d'un mateix.

Cal escoltar els nens i fer-los entendre allò que els passa, i cal que també ho fem amb les families, i molts cop també amb els mestres. I un cop haguem aconseguit entendre a la persona que tenim davant, aleshores podrem ajudar-la.

LA MEVA PRIMERA EXPERIÈNCIA AMB EL TDAH

El meu aterratge al món de les dificultats de l'aprenentatge, i més concretament en el TDAH, va ser al 2009. Era el meu segon any estudiant Pedagogia i vaig començar a fer classes de reforç, com la majoria d'estudiants però, no va ser fàcil. 

Vaig començar amb la L., estavem al primer trimestre de quart de primària i tenia problemes de lecto-escriptura. Això era l'únic que jo sabia. Unes setmanes més tard, em va trucar la seva Psicopedagoga (actualment, la meva tutora de pràctiques) per dir-me que estava contenta amb la feina que estava fent amb la L., i per oferir-me, si volia, altres nens que necessitaven reforç.

Així doncs, vaig començar amb en P. feia tercer de primària i "té dèficit d'atenció" (em va dir la seva mare). Sabia el que era, o tenia una idea, havia escoltat parlar del dèficit d'atenció, però va ser dur aquell primer curs amb ell.

El seu nivell de lectura era de principis de segon, i recordo que el primer dia vam preparar una prova de medi... Estudiar tot un tema de medi natural amb el nivell de lectura i comprensió que tenia... no sabia que fer...

Una mica més tard, cap meitat de curs, vaig començar amb en M. feia 6è de primària, portava anys diagnosticat de dèficit d'atenció i es medicava. El treball amb en M. va ser intens.

Em trobava molt perduda. Dubtava si el que feia era o no correcte... I em vaig posar en contacte amb la Mayte. Em va dir que molt pitjor que les seves dificultats eren la seva desmotivació i, en alguns casos desinterès. Per tant, si havia de donar el 100% a l'hora d'ensenyar-los, hauria de donar el 200% en motivar-los. 

Aquí va ser con vaig començar a entendre que el TDAH és una realitat, que vivim en una societat molt poc comprensiva, i que en qüestió de trastorns no hi ha modes, sinó necessitats.

Ningú qüestionaria una persona asmàtica, o a algú que no hi veu bé i necessita ulleres. I doncs, perquè si que ho fem amb els qui pateixen TDAH?

"Nuevo estudio para facilitar el aprendizaje de alumnos con TDAH"

El nou estudi de la comunitat de Murcia s'anomena: Intervención educativa en el alumnado con trastorno por déficit de atención e hiperactividad en la Educación Secundaria.

Es pot consultar i descarregar al següent enllaç:

http://diversidad.murciaeduca.es/publicaciones/tdah/

El cas 1.: possible TDAH i Síndrome de Gilles de la Tourette

De la varietat de casos que hi ha al gabinet, m'agradaria distingir-los segons el tipus d'intervenció que es duu a terme o segons les necessitats de cada cas en particular.

En aquesta entrada però, em centraré en el cas nº1:

Es un nen de 8 anys, cursa primària a una escola pública. Va arribar al gabinet derivat per la seva pediatra.
En el moment que el conec m'explica que ve a treballar amb la Mayte perquè li costa molt concentrar-se, fer deures i tenir amics. També m'explica que pren "vitamines" des de fa uns dies per estar més tranquil. I realment ho està, es mostra tranquil mentre treballa i bastant concentrat, tot i que té certes dificultats per realitzar una fitxa d'observació i habilitats.

Quan s'acaba la visita, la Mayte m'explica que possiblement (no s'ha fet diagnostic) sigui un TDAH amb Síndrome de Gilles de la Tourette. Les vitamines de les que ell em parla és la medicació (Risperdal) que ha començat a prendre fa unes 4 setmanes.
Em comenta que, abans de la medicació patia tics motors i vocals, contínuament havia d'aixecar-se perquè "les cames se li movien" o havia de rascar-se contínuament.

Des de l'escola, a nivell acadèmic, es destaca un bon rendiment amb certs alt i baixos durant el trimestre. Però, també destaquen les dificultats que té alhora de relacionar-se amb els companys de classe.

               ---------------------------------------------------------------------------------------------

Després de veure aquest cas, vaig començar a cercar informació sobre el SGT i el SGT com a trastorn associat al TDAH, algunes idees importants a tenir en compte són:


- Síndrome de Gilles de la Tourette (SGT): asociación de tics motores múltiples y tics vocales que pueden estar presentes simultáneamente o en diferentes periodos evolutivos del trastorno. Frecuente progresión rostrocaudal (comienzo de los tics en cabeza y posteriormente aparición de tics en cuello, hombros, brazos, tórax) y aparición de los primeros tics vocales 1-2 años después de los motores. [Enllaç]


- Un 60% de los niños con tics tienen TDAH (Spencer, 1998), mientras que sólo el 10% de los niños TDAH tienen tics (MTA, 1999) [Enllaç]


- En cuanto al tratamiento farmacológico [...] Los fármacos más usados son: [Enllaç]

1.- Agonistas alfa-2 como clonidina o guanfacina 

2.- Bloqueantes dopaminérgicos: haloperidol, pimozide, o risperidona.

3.- Benzodiacepinas: clonacepam, 

4.- Antagonistas de opiáceos

En los sujetos con tics y TDAH comórbido, se describió inicialmente empeoramiento (o desencadenamiento) de tics con metilfenidato (medicament més utilitzat al nostre país per al tractament del TDAH)