Mostrando entradas con la etiqueta inatenció. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta inatenció. Mostrar todas las entradas

jueves, 27 de noviembre de 2014

Vídeos Jornades TDAH, i el cas del R.

Bon dia!

Normalment, no puc assistir a les jornades o congressos que es fan a Barcelona o ciutats properes, ja sigui per falta de temps, perque coincideixen amb feina o per l'elevat preu que tenen en alguns casos.

Em fa rabia i pena, ja que penso que aquests col·loquis, amb els diversos professionals (pediatras, neurólegs, psiquiatres,...) són una font d'informació i actualització important tant per als que encara som estudiants com per als professionals.

Per si us sembla interessant, he trobat l'enllaç on es podran veure els vídeos de la IV Jornada de TDAH a l'hospital Quirón Teknon.  En els propers dies els penjarán a l'enllaç: http://www.teknon.es/jornada-tdah/videos-2014 
D'igual manera, podeu veure els de les jornades anteriors: http://www.teknon.es/jornada-tdah/videos


M'agradaria destacar, de la jornada de l'any 2013, el vídeo "TDAH en la adolescencia: evolución de síntomas" de la Sra. Montserrat Bermejo. Podeu veure'l a l'enllaç: http://www.teknon.es/jornada-tdah/videos-2013 o http://vimeo.com/82371708.


El cas del R.

Destaco aquest video ja que estic observant i treballant en el cas d'un adolescent que presenta moltes de les característiques de les que parla la Sra. Bermejo.

El R. fa 4rt d'ESO. Va arribar al gabinet fa uns anys, el canvi de primària a la ESO va anar molt malament. Les notes eren molt  molt baixes (no arribava a més d'un 3 en cap assignatura) i emocionalment estava enfonçat, sense cap motiu de pes a la vista. L'estiu de 1r a 2n d'ESO es comencen a realitzar proves (WISC, TALEC,...) però emocionalment és tan inestable que es  gairebé impossible i els resultats no es poden donar per vàlids. Aleshores, es comença a treballar amb ell en el tema emocional. Després d'aixó, deixa d'assistir a la consulta, però es fa un seguiment a través de la mare ja que un germá si que continua assistint al gabinet.

Els resultats milloren poc però aconsegueix anar aprovant i recuperant assignatures fins arribar a 4rt. Emocionalment millora, ja no es troba tant inestable, però si s'observa desmotivació i avorriment constant.
Aquest any, la tutora de 4rt (mateixa que l'any anterior a 3r) en una reunió amb la mare demana que es realitzin proves per tal de poder realitzar una adaptació. Ara mateix estem en aquests moment.

Abans d'entrar a analitzar les similituds entre el que explica el video i el cas del R. m'agradaria descatar negativament el paper d'aquesta escola:

  • Per tal de realitzar una adaptació no cal tenir un informe psicológic/psiquiàtric, només observar les dificultats que durant molt de temps s'han vingut observant.
  • Si la tutora, durant dos anys, ha observat aquests problemes ¿Per quin motiu no ha proposat l'adaptació abans?



Dit aixó, us mostro en imatges (utilitzant fragment de la presentació de la Sra. Bermejo) les característiques del TDAH amb signes d'inatenció:

Encaixa amb tots aquests punts 

Encaixaria amb els signes d'impulsivitat cognitiva / emocional

Sería una desobediència pasiva

Pérdua de l'autoestima en relació als estudis des de fa molt de temps, Expectatives no realistes davant els examens ("M'ha anat molt bé"quan no es així).



De moment, i donat el moment en el que estem, m'agradaria deixar aquí l'análisi del cas. Ja he reflexat aquí tot el que s'ha anat observant, ara cal passar les proves i veure que passará i com evolucionará aquest noi.

lunes, 28 de abril de 2014

Reflexions al voltant del TDAH

Sembla ser que el TDAH està de moda, o almenys, aquesta frase sí que està de moda.
El TDAH, tal com vam estudiar a l'assignatura de Dificultats de l'aprenentatge, és un trastorn per dèficit d'atenció amb tres sub-tipus:

  • TDAH amb predomini d'inatenció
  • TDAH amb predomini hiperactivitat
  • TDAH de tipus combinat
Com tots els trastorns, es troba dins el DSM (Manual diagnòstic i estadístic de trastorns mentals).

El fet que ens últims anys tothom parli d'aquest trastorn com una moda o un boom, fa que es tingui una idea errònia sobre aquest. I, sobretot, una afectació negativament sobre els nens/es i adults que ho pateixen.

Al centre on estic realitzant les pràctiques hi ha nombrosos casos de TDAH: de tipus combinat, inatent o hiperactiu; casos fàcils i casos difícils. 
Però, el que tenen en comú tots aquests nens que arriben amb un cartellet de "mandrós", "mogut", "impertinent"... és la manca de comprensió i ajuda per part dels altres, i per part d'un mateix.
Cal escoltar els nens i fer-los entendre allò que els passa, i cal que també ho fem amb les families, i molts cop també amb els mestres. I un cop haguem aconseguit entendre a la persona que tenim davant, aleshores podrem ajudar-la.


LA MEVA PRIMERA EXPERIÈNCIA AMB EL TDAH

El meu aterratge al món de les dificultats de l'aprenentatge, i més concretament en el TDAH, va ser al 2009. Era el meu segon any estudiant Pedagogia i vaig començar a fer classes de reforç, com la majoria d'estudiants però, no va ser fàcil. 

Vaig començar amb la L., estavem al primer trimestre de quart de primària i tenia problemes de lecto-escriptura. Això era l'únic que jo sabia. Unes setmanes més tard, em va trucar la seva Psicopedagoga (actualment, la meva tutora de pràctiques) per dir-me que estava contenta amb la feina que estava fent amb la L., i per oferir-me, si volia, altres nens que necessitaven reforç.

Així doncs, vaig començar amb en P. feia tercer de primària i "té dèficit d'atenció" (em va dir la seva mare). Sabia el que era, o tenia una idea, havia escoltat parlar del dèficit d'atenció, però va ser dur aquell primer curs amb ell.
El seu nivell de lectura era de principis de segon, i recordo que el primer dia vam preparar una prova de medi... Estudiar tot un tema de medi natural amb el nivell de lectura i comprensió que tenia... no sabia que fer...

Una mica més tard, cap meitat de curs, vaig començar amb en M. feia 6è de primària, portava anys diagnosticat de dèficit d'atenció i es medicava. El treball amb en M. va ser intens.

Em trobava molt perduda. Dubtava si el que feia era o no correcte... I em vaig posar en contacte amb la Mayte. Em va dir que molt pitjor que les seves dificultats eren la seva desmotivació i, en alguns casos desinterès. Per tant, si havia de donar el 100% a l'hora d'ensenyar-los, hauria de donar el 200% en motivar-los. 

Aquí va ser con vaig començar a entendre que el TDAH és una realitat, que vivim en una societat molt poc comprensiva, i que en qüestió de trastorns no hi ha modes, sinó necessitats.

Ningú qüestionaria una persona asmàtica, o a algú que no hi veu bé i necessita ulleres. I doncs, perquè si que ho fem amb els qui pateixen TDAH?