El primer dia que el vaig veure la meva tutora només em va donar d'ell aquests detalls. Esperava, per tant, trobar-me un nen de 5 anys incapaç d'estar-se a la cadira i amb certes dificultats per realitzar la feina preparada per aquell dia. Però, tot el contrari, vaig trobar-me davant un nen tranquil, assegut a la cadira explicant-nos que aquella setmana havia estat castigat; i amb moltes ganes de treballar.
També em va sorprendre la feina que vam realitzar, era un fitxa pensada per fer-la amb ajuda, però ell era (gairebé) capaç de fer-la sol. Havia de reconèixer el dibuix, dir el nom i reconèixer quina era la paraula més curta de la fila. Sorprenentment, amb només 6 anys, té un vocabulari molt ample (és capaç de reconèixer els dibuixos i dir el nom de tots els elements), a més té una gran consciència fonètica-fonològica. I, encara més increïble, era capaç de picar de mans les síl·labes de les paraules i directament dir el número.
Potser no és la feina més adequada per un nen d'aquesta edat, però es tracta de l'edat numèrica o del que ell es capaç de fer? Es tracta de quedar-nos només amb el treball de síl·labes, o es tracta de treballar més a fons (frenar la impulsivitat, el treball durant un període de temps més llarg, la concentració, vocabulari, lletres, consciència sil·làbica,...) ?
Després de 2 mesos de pràctiques, en que el l'he pogut veure un cop per setmana, no he vist mostres d'aquesta impulsivitat i hiperactivitat. Si ve és cert que un cop fora de la sala de treball es mostra mogut i molt dependent de la mare.
Però, el que si he pogut veure és un nen que mostra molta voluntat per fer les coses bé i molt intel·ligent, tot i que molt immadur.
Reflexionant amb la meva tutora, em va dir: "tot és educar", fins i tot quan l'acompanyes al lavabo, mentre parles amb la seva mare o quan reps una trucada i ell ha d'esperar.
Des d'aquest cas, que és un dels més petits fins als més grans o, fins i tot, el propis pares el que busquen en algun moment o altre és ajuda, consell, que els facis de guia en el problema que tenen,... i fins a quin punt això no és educar?
I la meva pregunta va ser: Qui ens ensenya a estar sempre educant? Estic/Estem preparats per això?
La Maite em va dir: Només es tracta de posar una mica de seny.
