En aquesta entrada però, em centraré en el cas nº1:
Es un nen de 8 anys, cursa primària a una escola pública. Va arribar al gabinet derivat per la seva pediatra.
En el moment que el conec m'explica que ve a treballar amb la Mayte perquè li costa molt concentrar-se, fer deures i tenir amics. També m'explica que pren "vitamines" des de fa uns dies per estar més tranquil. I realment ho està, es mostra tranquil mentre treballa i bastant concentrat, tot i que té certes dificultats per realitzar una fitxa d'observació i habilitats.
Quan s'acaba la visita, la Mayte m'explica que possiblement (no s'ha fet diagnostic) sigui un TDAH amb Síndrome de Gilles de la Tourette. Les vitamines de les que ell em parla és la medicació (Risperdal) que ha començat a prendre fa unes 4 setmanes.
Em comenta que, abans de la medicació patia tics motors i vocals, contínuament havia d'aixecar-se perquè "les cames se li movien" o havia de rascar-se contínuament.
Des de l'escola, a nivell acadèmic, es destaca un bon rendiment amb certs alt i baixos durant el trimestre. Però, també destaquen les dificultats que té alhora de relacionar-se amb els companys de classe.
---------------------------------------------------------------------------------------------
Després de veure aquest cas, vaig començar a cercar informació sobre el SGT i el SGT com a trastorn associat al TDAH, algunes idees importants a tenir en compte són:
- Síndrome de Gilles de la Tourette (SGT): asociación de tics motores múltiples y tics vocales que pueden estar presentes simultáneamente o en diferentes periodos evolutivos del trastorno. Frecuente progresión rostrocaudal (comienzo de los tics en cabeza y posteriormente aparición de tics en cuello, hombros, brazos, tórax) y aparición de los primeros tics vocales 1-2 años después de los motores. [Enllaç]
- Un 60% de los niños con tics tienen TDAH (Spencer, 1998), mientras que sólo el 10% de los niños TDAH tienen tics (MTA, 1999) [Enllaç]
- En cuanto al tratamiento farmacológico [...] Los fármacos más usados son: [Enllaç]
En los sujetos con tics y TDAH comórbido, se describió inicialmente empeoramiento (o desencadenamiento) de tics con metilfenidato (medicament més utilitzat al nostre país per al tractament del TDAH)
Es un nen de 8 anys, cursa primària a una escola pública. Va arribar al gabinet derivat per la seva pediatra.
En el moment que el conec m'explica que ve a treballar amb la Mayte perquè li costa molt concentrar-se, fer deures i tenir amics. També m'explica que pren "vitamines" des de fa uns dies per estar més tranquil. I realment ho està, es mostra tranquil mentre treballa i bastant concentrat, tot i que té certes dificultats per realitzar una fitxa d'observació i habilitats.
Quan s'acaba la visita, la Mayte m'explica que possiblement (no s'ha fet diagnostic) sigui un TDAH amb Síndrome de Gilles de la Tourette. Les vitamines de les que ell em parla és la medicació (Risperdal) que ha començat a prendre fa unes 4 setmanes.
Em comenta que, abans de la medicació patia tics motors i vocals, contínuament havia d'aixecar-se perquè "les cames se li movien" o havia de rascar-se contínuament.
Des de l'escola, a nivell acadèmic, es destaca un bon rendiment amb certs alt i baixos durant el trimestre. Però, també destaquen les dificultats que té alhora de relacionar-se amb els companys de classe.
---------------------------------------------------------------------------------------------
Després de veure aquest cas, vaig començar a cercar informació sobre el SGT i el SGT com a trastorn associat al TDAH, algunes idees importants a tenir en compte són:
- Síndrome de Gilles de la Tourette (SGT): asociación de tics motores múltiples y tics vocales que pueden estar presentes simultáneamente o en diferentes periodos evolutivos del trastorno. Frecuente progresión rostrocaudal (comienzo de los tics en cabeza y posteriormente aparición de tics en cuello, hombros, brazos, tórax) y aparición de los primeros tics vocales 1-2 años después de los motores. [Enllaç]
- Un 60% de los niños con tics tienen TDAH (Spencer, 1998), mientras que sólo el 10% de los niños TDAH tienen tics (MTA, 1999) [Enllaç]
- En cuanto al tratamiento farmacológico [...] Los fármacos más usados son: [Enllaç]
1.- Agonistas alfa-2 como clonidina o guanfacina
2.- Bloqueantes dopaminérgicos: haloperidol, pimozide, o risperidona.
3.- Benzodiacepinas: clonacepam,
4.- Antagonistas de opiáceos
En los sujetos con tics y TDAH comórbido, se describió inicialmente empeoramiento (o desencadenamiento) de tics con metilfenidato (medicament més utilitzat al nostre país per al tractament del TDAH)
