La base de la intervenció en lecto-escriptura

Bon dia,

Avui vinc a apropar-vos una miqueta més la feina al gabinet.
Com ja us explicava a l'anterior publicació (i a publicacions del pràcticum I) es tracta d'un treball basat en diferents mètodes, teories i llibres. Agafant, de forma subjectiva, el que es creu més adequant.

En el cas de la lecto-escriptura, trobem alguns mètodes que són els que es van prenent com a referència, i utilitzant part d'ells per fer la feina més motivadora i fer un treball complert.

Us deixo uns exemples dels mètodes, amb la corresponent explicació:


Mètode lecto-escritura Boo

Creat per José Boo. És un mètode de lecto-escriptura en llengua castellana basat en fitxes per treballar amb nens que encara no saben llegir. L'ordre de les lletres treballades és: VOCALES-L-P-M-T-S-D-B-N-V-Ñ-LL-CQ-R-F-G-CZ-H-CH-J-K-Y-X-mezcladas, Mai es treballen lletres posteriors a les treballades, seguint aquest ordre.


Podeu descarrgar aquest mètode introduint al cercador "metodo boo" o "mètodo boo en un solo pdf".




Quaderns de lecto-escriptura progressiva Estel





L'estel és un mètode seqüenciat per a l'aprenentatge de la lectura. 
Estructurat en petits passos progressius, fa que sigui útil als alumnes d'educació especial i també als que necessiten un reforç puntual en alguns aspectes lectors.

Col·lecció de quadernets L'estel de l'1 al 6. Editorial EUMO.





Mètode de lectura multisensorial Orton Gillingham

Creat per pel neuróleg Samuel T. Orton i la psicóloga Anna Gillingham.  Va ser pensat per a treballar el procés de lectura amb alumnes amb dislèxia en llengua anglesa.

Està basat en l'aprenentatge del llenguatge de forma multisensorial, flexible, estructural, seqüenciat, acumulatiu i flexible.

És un sistema basat en la fonètica i la seqüència dels son per la formació de paraules, que incorpora tres vies sensorials per a l'aprenentatge: via auditiva, via visual i via kinestésica.

Reflexió I:el model psicopedagògic a la institució

Com ja sabreu, estic realitzant les meves pràctiques a un gabinet de psicopedagogia i logopèdia privat,

que compta amb dues seus a la província de Barcelona.

Avui, com a inici de la reflexió del que han estat les meves pràctiques al centre, m'agradaria fer una anàlisi del model psicopedagògic que segueix la institució.

A l'assignatura Models d'orientació i intervenció psicopedagògica vam treballar les finalitats d'aquesta intervenció. Aquesta podia ser correctiva o preventiva.

L'assessor amb una finalitat correctiva pretén buscar remeis i fer "reparacions" per resoldre les demandes i consultes puntuals que rebi, en general, relacionades amb alumnes considerats individualment - baix rendiment, falta d'atenció, indisciplina, dificultats de comunicació - o, també amb la divulgació de temes específics per a professors, pares i/o alumnes en hàbits d'estudi, l'ús d'anticonceptius o l'abús de drogues, activitats tractades amb independència del que es fa a les aules. (Monereo, 2003)

Aquesta finalitat correctiva és la principal finalitat amb que es treballa des del gabinet. Arriben demandes i consultes contínuament, amb nous casos o de casos amb els que ja es treballa. Noves consultes a les que cal resposta, o a les que cal establir un nou pla d'actuació. 

Poden ser consultes puntuals, per exemple: nens i adolescents que van a reeducació arriben puntualment amb un problema (escolar, familiar, social, personal,...) que no saben com resoldre, i saben que la psicopedagoga els pot ajudar a trobar solució.

Altres vegades, el treball es fa amb els pares. Arriben al gabinet esperant que algú els doni pautes d'actuació ja que els no saben que fer un una situació concreta. En aquest cas, la figura del psicopedagog continua tenint la finalitat correctiva des del punt d'expert o especialista.

En altres situacions, la finalitat ha estat de caràcter preventiu, l'assessorament consisteix a col·laborar amb el centre perquè assoleixi els seus objectiu, considerats globalment, relacionats amb la millora de la qualitat de l'ensenyament que ofereix. (Monereo, 2003)

En la majoria de casos la psicopedagoga es coordina diverses vegades durant tot el curs amb tutors, EAP, i altres professionals per tal de fer un seguiment conjunt dels casos. En aquest cas, la finalitat es preventiva, ja que tots aporten el seu punt de vista i col·laboren conjuntament.

El cas 5, i reflexions al voltant de la idea: "Tot és educar"

El cas 6 és un nen de 6 anys. Fa P-5 i va arribar a l'inici de curs derivat per la seva pediatra del CAP. Segons aquesta, un nen molt impulsiu i hiperactiu.

El primer dia que el vaig veure la meva tutora només em va donar d'ell aquests detalls. Esperava, per tant, trobar-me un nen de 5 anys incapaç d'estar-se a la cadira i amb certes dificultats per realitzar la feina preparada per aquell dia. Però, tot el contrari, vaig trobar-me davant un nen tranquil, assegut a la cadira explicant-nos que aquella setmana havia estat castigat; i amb moltes ganes de treballar.

També em va sorprendre la feina que vam realitzar, era un fitxa pensada per fer-la amb ajuda, però ell era (gairebé) capaç de fer-la sol. Havia de reconèixer el dibuix, dir el nom i reconèixer quina era la paraula més curta de la fila. Sorprenentment, amb només 6 anys, té un vocabulari molt ample (és capaç de reconèixer els dibuixos i dir el nom de tots els elements), a més té una gran consciència fonètica-fonològica. I, encara més increïble, era capaç de picar de mans les síl·labes de les paraules i directament dir el número.

Potser no és la feina més adequada per un nen d'aquesta edat, però es tracta de l'edat numèrica o del que ell es capaç de fer? Es tracta de quedar-nos només amb el treball de síl·labes, o es tracta de treballar més a fons (frenar la impulsivitat, el treball durant un període de temps més llarg, la concentració, vocabulari, lletres, consciència sil·làbica,...) ?

Després de 2 mesos de pràctiques, en que el l'he pogut veure un cop per setmana, no he vist mostres d'aquesta impulsivitat i hiperactivitat. Si ve és cert que un cop fora de la sala de treball es mostra mogut i molt dependent de la mare.
Però, el que si he pogut veure és un nen que mostra molta voluntat per fer les coses bé i molt intel·ligent, tot i que molt immadur.

Reflexionant amb la meva tutora, em va dir: "tot és educar", fins i tot quan l'acompanyes al lavabo, mentre parles amb la seva mare o quan reps una trucada i ell ha d'esperar.
Des d'aquest cas, que és un dels més petits fins als més grans o, fins i tot, el propis pares el que busquen en algun moment o altre és ajuda, consell, que els facis de guia en el problema que tenen,... i fins a quin punt això no és educar?

I la meva pregunta va ser: Qui ens ensenya a estar sempre educant? Estic/Estem preparats per això?

La Maite em va dir: Només es tracta de posar una mica de seny.

Artículo: El autismo en el primer año

Os enlazo a continuación un nuevo articulo sobre la detección temprana de Trastorno del Espectro Autista entre los 6 y 12 meses.

http://www.orientacionandujar.es/wp-content/uploads/2014/05/Paula-y-Artigas-2014-El-autismo-en-el-primer-a%C3%B1o.pdf

Resumen. 

Actualmente es posible diagnosticar el autismo con un alto grado de fiabilidad entre los 18 meses y los 2 años. Sin embargo, los primeros síntomas ya están presentes mucho antes del diagnóstico. Ello ha dado pie a que se hayan llevado a cabo múltiples estudios, retrospectivos y prospectivos, orientados a detectar manifestaciones que faciliten un diagnóstico lo más precozmente posible. A partir de estas investigaciones se han podido detectar síntomas cuya aparición se sitúa entre los 6 y 12 meses. Aunque se ha visto que estos síntomas tienen un interés diagnóstico limitado, aportan información muy valiosa para la comprensión del autismo en el marco de los trastornos del neurodesarrollo, en el sentido de destacar un patrón evolutivo que en su inicio es común a diversos trastornos, pero que progresivamente va configurando un fenotipo específico.

Paula-Pérez I, Artigas-Pallarés J. El autismo en el primer año. Rev Neurol 2014; 58 (Supl 1): S117-21.

El dibuix infantil

El test Casa - Árbol - Persona

Avui hem estat parlant sobre aquest conegut test. Segons m'explica la Mayte, durant un temps va estar molt de moda, i s'utilitzava molt sovint.
Actualment, i donat que els casos i/o les demandes que arriven són d'un altre caire, ja gairebé mai el passa. Però, em parla de la necessitat de deixar als nens que dibuixin i s'expressin amb el dibuix.


Profitant que veia "el petit de la casa" (un dels nens més petit que té actualment), em volgut que ens dibuixes més o menys el que seria aquest test.

És un nen del que hem parlat anteriorment (cas 5), amb moltes capacitats verbals però molt poques capacitats motrius. No li agraden els esports, correr o jugar al parc (motricitat gruixuda) com tampoc li agrada dibuixar o retallar (motricitat fina).
Aquest dibuix, com a resultat d'un test estaria totalment invalidat ja que el nen no volia dibuixar i s'ha vist obligat a fer-ho. Per tant, els resultats del dibuix no es poden analitzar.

Tot i això, no deixa de ser un dibuix digne de ser explicat. Juntament amb la explicació que ens va donar.

• El niño y la mamá
• No hay papá por que está en el cielo.
• Es un sol con una correa de perro porque es su mascota.
• Toda la familia ha muerto porque han tenido un accidente "muy avanzado"
• El accidente ha sido que una zapatilla los ha aplastado
• Se han salvado, el niño y la mamá, porque estaban en un lugar escondidos. En su casa, han cerrado todas las ventanas (Dos ventanas cerradas y puerta en el tejado)

Aspectos a destacar:

1. Ventanas cerradas: es un signo de protección
2. Detalles en el tejado: mundo de fantasía
3. Se representa con una sonrisa
4. Necesidad de dibujar a la figura materna

L'ANAMNESIS com a eina clau

ANAMNESIS: Del griego ἀνάμνησις, recuerdo.

1. f. Med. Conjunto de los datos clínicos relevantes y otros del historial de un paciente.

2. f. reminiscencia (‖ representación o traída a la memoria de algo pasado).

La primera visita sempre és una incògnita. Els pares arriben al gabinet, i s'inicia amb ells una entrevista en la que es realitza l'anamnesis. Que, tal com es diu anteriorment, és un recull de dades clíniques del nen/a.

L'anamnesis s'inicia amb la pregunta: Quin és el motiu de la consulta?

Posteriorment es comença a fer un recorregut per la vida del nen, des de la gestació fins a l'actualitat. Per tant, es necessària l'assistència de la mare ja que es pregunten detalls de l'embaràs i el part.
Després es comencen a fer preguntes a partir dels primers mesos de vida: menjar, son, activitat motora, visió i audició, desenvolupament amb l'entorn (relació), infermetats, antecedents familiars,...

Per tant, es fa un estudi complert del desenvolupament del nen/a.

Es demana al pares que vinguin sense el nen/a, si es possible, ja que molts cops les entrevistes s'allarguen. A més, la majoria de cops es parla de les dificultats dels nens, i de problemes que se'n deriven; per tant, es recomanable que el nen no hi sigui.


Al següent enllaç podeu veure un exemple d'anamnesis similar al que es realitza al gabinet:
http://www.slideshare.net/stephanycastillosandoval/anamnesis-15255852

"del dicho al hecho hay un trecho"

Voldria aprofitar aquesta segona entrada per explicar-vos la meva relació amb la Mayte, la meva tutora de pràctiques, i els meus inicis al pràcticum.

Conec a la Mayte des de fa uns any, no sé quants exactament... La nostra relació "professional" va començar per casualitat. Durant el meu segon any com a estudiant de pedagogia vaig començar a fer classes de repàs a les tardes i ella era la logopeda/psicopedagoga d'una de les nenes.

Així doncs, vam establir relació ja que a les dues en interessava conèixer el treball mutu, sobretot a mi! Teniem xerrades de tant en tant, parlàvem dels diversos nens i de cada cas, m'explicava estratègies per aplicar, consell sobre que fer i com fer-ho, i (el més important) m'explicava mil i una coses que ningú t'explica... ella em va despertar l'interès per la psicopedagogia.

Aquestes reunions van estar espaiades però continues en el temps. Per aquest motiu, i per l'admiració que tinc cap a ella, vaig decidir proposar-li fer les pràctiques al seu gabinet.

Per que fa a l'inici del pràcticum, el meu primer dia va ser el 7 de Març, i fins al moment ha estat molt intens. Fins i tot, hi ha moments de col·lapse de tanta informació. Però com a reflexió dels primers dies, m'agradaria destacar la idea de que el pràcticum és el punt d'unió dels coneixements teòrics que hem adquirit durant aquests semestres.
Però, com un diu la meva avia  "del dicho al hecho hay un trecho", i per tant fins que no toques de peus a terra, veus la realitat com és, el dia a dia, i el treball que comporta no ets plenament conscient de fins a quin punt és important, i en molt casos decisiva, el nostre paper.

En les següents entrades començaré a aprofundir en els casos i les curiositats que he anat descobrint,
Fins aviat.

Per començar

Aquesta primera entrada m'agradaria aprofitar-la per fer-vos una breu introducció sobre el centre on estic realitzant el Pràcticum I.

És un gabinet de Psicopedagogia i Logopèdia privat i, per tant, pertany a l'àmbit d'intervenció en educació escolar de 0 a 18 anys.
Aquest gabinet compta amb dues seus a la zona del Baix Llobregat i el Barcelonès. Està dirigit per la Mayte, pedagoga i logopeda. I, es treballa en ambues en dies altres: dimecres i divendres, i dimarts i dijous respectivament.

La principal finalitat, mitjançant el treball que es porta a terme és la reeducació psicopedagògica. Aquest servei està dirigit a infants, joves i adults que volen rebre suport individualitzat per a la intervenció en dificultats i trastorns de l’aprenentatge, per crear bons hàbits d’estudi i per fomentar la responsabilitat i l’autonomia de la persona.

Les principals tasques que es desenvolupen són:

• Detecció, diagnosi i tractament de possibles dificultats, dèficits, trastorns i/o necessitats en l’àmbit educatiu. Planificació, desenvolupament i seguiment individual dels casos. Orientació i recolzament en problemes de desequilibri emocional. Orientació per a la transició a la vida adulta.

• Assessorament, suport  i orientació familiar en relació amb les necessitats individuals de cada cas.

• Orientació per a la prevenció: No només es tracta de l’atenció concreta que es pot rebre en un moment determinat i per a un problema concret, sinó que es tracta d’orientar cap al futur, de manera preventiva, avançant-nos als fets.

• Coordinació amb altres professionals: Coordinació amb professionals externs que tenen relació amb el cas, com ara mestres, psicòlegs, neuròlegs,... per tal de portar a terme una intervenció conjunta, contextualitzada i exitosa.