lunes, 15 de diciembre de 2014

Reflexió final II


S'acaba el període de pràctiques, i fins aquí també amb aquest blog. O, almenys, amb les entrades que fan referència al meu període com a estudiant en pràctiques al gabinet (quí sap si mai no continuaré escrivint).

Fa pena, però alhora és gratificant saber que he arribat fins aquí. Ara toca seguir el camí "amb unes sabates noves" com a professional, com a psicopedagoga i com a persona: seguir creixent, formant-me i guiant a tots aquells qui pugui. Arribats a aquest punt, toca ser una bona professional, exercir com a psicopedagoga el millor que pugui, posant en pràctica tot allò que he après tant a nivell teòric com pràctic.

I, encara que sembli repetitiva, m'agradaria acabar la meva reflexió final del pràcticum II de la mateixa manera que vaig acabar la del primer, ja que tot i que he après i he vist coses noves, continuo sent la mateixa i pensant el mateix:

" Massa cops m'he deixat endur per les reflexions personal. Però no entenc la psicopedagogia sense les emocions que aquesta em desperta.

Com a reflexió del que aquests mesos han significat per a mi, us deixo un poeta que per a mi descriu el que és la nostra feina":


Enseñarás a volar,
pero no volarán tu vuelo.
Enseñarás a soñar,
pero no soñarán tu sueño.
Enseñarás a vivir,
pero no vivirán tu vida.
Sin embargo
en cada vuelo,
en cada vida,
en cada sueño,
perdurará siempre la huella 
del camino enseñado.
(Teresa de Calcuta)



                                                           Atentament,
                                                                                           Judit S.





Reflexió final I: pla d'actuació


El pla d'actuació

Donat que els dos períodes de practiques els he realitzat al mateix gabinet, vaig voler aprofitar el fet que ja coneixia el centre, el seu treball i els casos per a desenvolupar una feina més completa, i en comptes de continuar observant els mateixos casos o nous, vaig decidir fer un estudi del material, crear material nou i aplicar-lo als casos que ja coneixia.

Per tant, durant la programació del pla vaig establir tres fases: inicial, executiva i d’aplicació i avaluació.
  • Fase Inicial - estudi del material:
  • En aquesta fase els objectius eren
    • Revisió de tot el material disponible al centre
    • Seleccionar el material que es pot utilitzar, el que s’ha de revisar i el que ha quedat antic.
    • Crear un catàleg o fons bibliogràfic del material disponible
  • Fase executiva: 
  • En aquesta fase els objectius eren
    • Obtenir material útil i de fàcil aplicació
    • Crear material adaptat a les necessitats del centre
    • Adaptar o fer nou material en llengua catalana
    • Finalitzar el catàleg o fons bibliogràfic del centre amb aquest material
  • Fase d'aplicació i avaluació:
  • En aquesta fase els objectius eren
    • Portar a la pràctica els materials elaborats
    • Avaluar les decisions preses en les fases anteriors
    • Avaluar el procés de treball seguit
    • Avaluar el material realitzat a partir de l’aplicació del mateix
    • Crear possibles propostes de millora a llarg termini
    • Plantejar la continuïtat del projecte

Valoració del pla d'actuació

Pel que fa a la fase inicial, com ja vaig comentar a entrades anterior, va ser una feina llarga. Hi havia molt material a revisar, crear bibliografia i seleccionar. Però, va ser una fase productiva ja que vaig poder veure material que no havia vist fins al moment (molt material de logopèdia i material per treballar amb nens sords). 
A més, les explicacions de la Mayte al voltant de cadascun eren molt enriquidores: amb quina idea o objectiu el va comprar o elaborar, aspectes positius i negatius de cadascun, situacions en les que els ha utilitzat o perquè mai l'ha utilitzat,...

L'error d'aquesta fase, com he comentat anteriorment, va ser la planificació. Vaig marcar un determinat nombre de sessions per a realitzar-ho, però han estat moltes més. Per això, em vaig demorar en penjar part de la bibliografia en aquest blog. 

Respecte a la fase executiva, va anar molt enllaçada a la fase inicial. No vaig acabar una que pràcticament ja estava començant l'altre. Vaig centrar-me en els objectius marcats, i vaig crear material en llengua catalana adaptat a la metodologia del centre i a les possibles necessitats amb les que es treballa. 
Va ser una feina a la que també vaig dedicar moltes hores. Volia escollir dibuixos que fossin clars, creat material que fos entenedor i complert. Finalment, estic satisfeta amb la feina realitzada.

Per últim, en relació a la fase d'aplicació i avaluació, faré una valoració d'elles per separat.
La fase d'aplicació ha estat la  més esperada. Tornar a estar amb contacte directe amb els nens i nenes que havia vist mesos abans (ja que durant les fases I i II els havia vist però no havíem treballat) significava que ja arribava el final d'aquest projecte.

Respecte a l'avaluació, la faré seguint els objectius marcats inicialment:
  • Avaluar les decisions preses en les fases anteriors:
    • Com ja he dit, un dels errors va ser la disposició del temps, va fer que em demorés en algunes fases.
  • Avaluar el procés de treball seguit:
    • Penso que he seguir un procés continu, totes les fases anaven enllaçades i el treball al gabinet ha estat continu i amb uns objectius clars. Potser hi ha hagut determinats moments en el que s'ha acumulat feina, però era pel problema que he explicat anteriorment.
  • Avaluar el material realitzat a partir de l’aplicació del mateix:
    • Pel que fa al material, l'avaluació conjunta que vaig fer amb la meva tutora va ser que ela redacció dels enunciats era correcte: senzills, clars i entenedors. Però, que "amb cada activitat volem anar més enllà", i aquest últim punt és el que més ha costat d'aconseguir.
    • També, vam valorar m'havia centrat en crear material per a primària i primer cicle d'ESO però no hi havia material per a educació infantil. 

  • Crear possibles propostes de millora a llarg termini:
    • Com a millores a llarg termini (es realitzaran un cop acabat el procés de pràctiques, i de forma voluntària, ja que el temps per fer-ho ha acabat) s'intentarà corregir els problemes o error que s'han detectat en el material.


Ha estat una feina llarga que valoro positivament ja que, tot i els problemes o errors comesos, estic segura que ha estat molt productiva i m'ha fet esforçar-me molt. La feina feta i aquest blog, em fan sentir orgullosa del que he fet, i em fan ser conscient de tot allò que he de millorar (i per suposat faré).

viernes, 12 de diciembre de 2014

Una realitat impactant...

Bon dia!

Si ve ja hauria d'anar posant punt i final a aquest blog, em costa deixar d'escriure les meves reflexions diàries al voltant de qualsevol cosa que té a veure amb la pedagogia.

L'altre dia un mestre de primària (cicle inicial)  m'explica que la direcció del centre els ha dit que els alumnes amb PI se'ls ha de suspendre les assignatures a la que ho tenen, concretament català, castellà i matemàtiques. Impactant oi?

Què ha estat el que ha portat a la direcció del centre a donar aquestes directrius? Quina llei d'educació ho diu? Quina classe de rigor pedagògic té això?

Avui no donaré la meva opinió, només em basaré en les lleis d'educació: LEC i LOE (ja que la LOMCE no està completament aplicada)

LEC (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'Educació) a l'article LVII i LXXXI ens diu:
  • Els centres que imparteixen l’educació bàsica han d’adoptar les mesures pertinents per a atendre la diversitat de l’alumnat i per a continuar la comesa de detecció i prevenció de les dificultats en l’aprenentatge iniciada a l’educació infantil.
  • L’atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi d’escola inclusiva.
LOE (Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación) en el Títol II "equidad en educación" capítol I "Alumnado con necesidades especificas de apoyo educativo"  Article LXXI ens deia:
  • La escolarización del alumnado que presenta necesidades educativas especiales se regirá por los principios de normalización e inclusión y asegurará su no discriminación y la igualdad efectiva en el acceso y la permanencia en el sistema educativo, pudiendo introducirse medidas de flexibilización de las distintas etapas educativas, cuando se considere necesario.
  • Al finalizar cada curso se evaluarán los resultados conseguidos por cada uno de los alumnos en función de los objetivos propuestos a partir de la valoración inicial. Dicha evaluación permitirá proporcionarles la orientación adecuada y modificar el plan de actuación así como la modalidad de escolarización, de modo que pueda favorecerse, siempre que sea posible, el acceso del alumnado a un régimen de mayor integración.
A més, respecte a "Atención educativa al alumnado que presenta necesidades educativas especiales" ens diu:
  • Las enseñanzas que ofrece el sistema educativo se adaptarán al alumnado que presenta necesidades educativas especiales. Dicha adaptación garantizará el acceso, la permanencia y la progresión de este alumnado en el citado sistema.
  • En educación primária: 
    • Se establecerán las medidas curriculares y organizativas oportunas que aseguren el adecuado progreso del alumnado que presenta necesidades educativas especiales, posibilitándole alcanzar el máximo desarrollo de sus capacidades personales y los objetivos de la etapa.
    • Las Administraciones educativas, con el fin de facilitar la accesibilidad al currículo, establecerán los procedimientos oportunos cuando sea necesario realizar adaptaciones que se aparten significativamente de los contenidos y criterios de evaluación del currículo, a fin de atender al alumnado con necesidades educativas especiales que las precisen. Dichas adaptaciones se realizarán buscando el máximo desarrollo posible de las competencias básicas; la evaluación y la promoción tomarán como referente los objetivos y criterios de evaluación fijados en las mismas.

Res a afegir... una realitat impactant...

jueves, 11 de diciembre de 2014

A poc a poc, hem arribat al final: aplicació dels materials

Bon dia!

La tercera fase del meu pla de treball o fase d'avaluació començava amb l'aplicació dels materials que he elaborat. Podeu trobar els materials elaborats cercant l'entrada "Exemple dels materials creats" al meu desplegable d'Arxius del blog (Noviembre) o fent clic aqui.

La creació del material va estar una feina llarga. Cal molta dedicació i molta cura alhora de realitzar-les, ja que el que es pretén és fer-les molt més entenedores que les que trobem al mercat. Enunciats entenedors i breus, activitats motivadores però alhora completes, activitats que permetin anar més enllà del l'enunciat ens diu,...

Pel que fa a la redacció dels enunciats va valorar que era correcte: senzills, clars i entenedors. Però, fent una valoració amb la tutora del centre, ella em va recordar que "amb cada activitat volem anar més enllà", i aquest últim punt és el que més ha costat d'aconseguir.

Els enunciats de les activitats, tant en les creades per mi com les del llibres, donen unes instruccions clares "encercla/marca/senyala/escriu/corregeix/..." però sempre és pot donar un pas més. Durant el pràcticum I vaig observar com la Mayte feia aquesta feina, anar més enllà a totes les fitxes:

  • una fitxa de sanefes o de copiar un dibuix (per a un cas amb moltes dificultats en motricitat fina, amb possible TANV) es convertia en un autèntic treball de fons: escriure nom i data, dibuixar amb llapis, repassar, escriure una frase sobre el dibuix,...; 
  • Una fitxa sobre els sons de les lletres (per a l'inici a la lectura) es convertia en llegir els sons, buscar les lletres que fan aquest so (lletres de plàstic o de confegir), dir paraules amb aquest so, intentar escriure una paraula,...


Aquest ha estat el punt difícil. Com redactem un enunciat demanant tot això?
Pràcticament és impossible.
A més, crec que la feina constant de: I ara, què més li demano?, és una feina pròpia.

Cada professional ho ha de fer en funció del que vulgui treballar o en funció del que aquell dia es pugui treballar (s'ha de valorar la situació del nen, no podem donar per suposat que treballarà bé si o si, o que cada dia li podem exigir el màxim).

Una solució seria crear una fitxa paral·lela, destinada al professional, en la que hi hagués un seguit de preguntes extra per a realitzar. Però, sincerament, a mi m'agrada fer la meva feina no que me la facin uns altres. Per tant, a mi m'agrada crear les meves preguntes.


miércoles, 10 de diciembre de 2014

10 de desembre: Dia dels drets humans

Bon dia!

La meva reflexió d’avui va dedicada al Drets humans.

Al 1948 es va aprovar la DeclaracióUniversal dels Drets Humans.
Fa 66 anys, que tenim a les nostres mans un escrit on es diu que tots som igual i tots tenim els mateixos drets. També fa 66 anys que no es fa cas, o se li fa a mitges...


No sé si serveix o no d’alguna cosa que s’escriguin aquests tipus de declaracions, signades pels “més importants” representants de “nosequants” països. L’únic que sé és que cada dia hi ha nens que moren a molts països perquè no tenen res per menjar, perquè només disposen d’aigua no potable,... Cada dia hi ha nens que no van a l’escola perquè han de treballar o perquè l’escola més proper està massa lluny i estan massa dèbils per caminar tant. Cada dia hi ha nens que dormen sense sostre. Cada dia hi ha nens que pateixen. Cada dia. Nens i adults.
Però, tampoc no cal marxar tant lluny... Al nostre país, cada dia hi ha més nens que van a dormir sense sopar. Cada dia hi ha famílies que no tenen feina ni diners per donar de menjar als seus fills. I cada dia, moltes famílies es queden sense sostre. Cada dia. Nens i adults.

Però no tot és dolent. Hem aconseguit cert grau de llibertat, justícia i pau al món. S’ha acabat amb les diferències i la discriminació racial, i som capaços de respectar l’altre i de tractar-nos com a igual. I hem aconseguit que tothom tingui dret a l’educació.

Per això, avui no podia estar d’escriure aquesta entrada.


Dues postals que vaig comrpar a les Nacions Unides sobre els Drets humans





lunes, 1 de diciembre de 2014

"Escriure o teclejar?"

Ahir anava a dormir amb la noticia que el a partir del 2016 els nens Finlandesos aprendran a escriure a ordinador abans d’aprendre cal·ligrafia. No m’espanta, ni em sembla de bojos... Era d’esperar. Però si que em fa replantejar-me la meva feina.

La tecnologia avança, estem farts d’escoltar i veure que la majoria de nens saben utilitzar un smartphone, tablet o ipad molt millor que qualsevol adult. Per tant és inviable no fer el mateix amb els ordinadors i l’escriptura mecanografiada.

Tot i aquest enorme domini dels dispositius de pantalla tàctil, conec moltissims casos de nens que no tenen ni idea d’utilitzar un ordinador, i molt menys, d’escriure àgilment en un teclat. Per tant, penso que és important ensenyar-los a utilitzar un ordinador com a eina de treball, i per ser-ho necessàriament se’ls ha d’ensenyar a escriure bé i ràpid.

Però no hem de perdre el nord. Jo sóc de les que porto agenda de paper, apunto les coses importants en post-it,... Però no defensaré l’escriptura a mà per sobre de tot, si la importància que té per a l’aprenentatge.


Des del meu punt de vista, el nostre cervell aprèn a través del sentits. Per tant, l’aprenentatge de l’escriptura està lligat amb el sentit de la vista, el tacte,... la kinestesia. Per tant, teclejar no suposa un aprenentatge tant significatiu per a nosaltres com escriure, tot i que si que pot ser més motivador.



Per tant, com deia abans, no pretenc defensar des d'aqui l’escriptura a mà davant l’escriptura a ordinador sinó que defensar el seny, utilitzar ambdós mètodes amb lògica, per tal d’arribar a fer infants que siguin conscients de la necessitat de saber escriure a mà i saber teclejar.