Ahir anava a dormir amb la noticia que el a partir del 2016 els
nens Finlandesos aprendran a escriure a ordinador abans d’aprendre
cal·ligrafia. No m’espanta, ni em sembla de bojos... Era d’esperar. Però si que
em fa replantejar-me la meva feina.
La tecnologia avança, estem farts d’escoltar i veure que la majoria
de nens saben utilitzar un smartphone, tablet o ipad molt millor que qualsevol
adult. Per tant és inviable no fer el mateix amb els ordinadors i l’escriptura
mecanografiada.
Tot i aquest enorme domini dels dispositius de pantalla tàctil,
conec moltissims casos de nens que no tenen ni idea d’utilitzar un ordinador, i
molt menys, d’escriure àgilment en un teclat. Per tant, penso que és important
ensenyar-los a utilitzar un ordinador com a eina de treball, i per ser-ho necessàriament
se’ls ha d’ensenyar a escriure bé i ràpid.
Però no hem de perdre el nord. Jo sóc de les que porto agenda de
paper, apunto les coses importants en post-it,... Però no defensaré l’escriptura
a mà per sobre de tot, si la importància que té per a l’aprenentatge.
Des del meu punt de vista, el nostre cervell aprèn a través del
sentits. Per tant, l’aprenentatge de l’escriptura està lligat amb el sentit de
la vista, el tacte,... la kinestesia. Per tant, teclejar no suposa un aprenentatge
tant significatiu per a nosaltres com escriure, tot i que si que pot ser més
motivador.
Per tant, com deia abans, no pretenc defensar des d'aqui l’escriptura a mà davant l’escriptura
a ordinador sinó que defensar el seny, utilitzar ambdós mètodes amb lògica,
per tal d’arribar a fer infants que siguin conscients de la necessitat de saber
escriure a mà i saber teclejar.
Us deixo l'enllaç del qual ho vaig llegir: http://www.enriquedans.com/2014/11/escribir-a-mano-es-del-siglo-pasado.html
