La tercera fase del meu pla de treball o fase d'avaluació començava amb l'aplicació dels materials que he elaborat. Podeu trobar els materials elaborats cercant l'entrada "Exemple dels materials creats" al meu desplegable d'Arxius del blog (Noviembre) o fent clic aqui.
La creació del material va estar una feina llarga. Cal molta dedicació i molta cura alhora de realitzar-les, ja que el que es pretén és fer-les molt més entenedores que les que trobem al mercat. Enunciats entenedors i breus, activitats motivadores però alhora completes, activitats que permetin anar més enllà del l'enunciat ens diu,...
Pel que fa a la redacció dels enunciats va valorar que era correcte: senzills, clars i entenedors. Però, fent una valoració amb la tutora del centre, ella em va recordar que "amb cada activitat volem anar més enllà", i aquest últim punt és el que més ha costat d'aconseguir.
Els enunciats de les activitats, tant en les creades per mi com les del llibres, donen unes instruccions clares "encercla/marca/senyala/escriu/corregeix/..." però sempre és pot donar un pas més. Durant el pràcticum I vaig observar com la Mayte feia aquesta feina, anar més enllà a totes les fitxes:
- una fitxa de sanefes o de copiar un dibuix (per a un cas amb moltes dificultats en motricitat fina, amb possible TANV) es convertia en un autèntic treball de fons: escriure nom i data, dibuixar amb llapis, repassar, escriure una frase sobre el dibuix,...;
- Una fitxa sobre els sons de les lletres (per a l'inici a la lectura) es convertia en llegir els sons, buscar les lletres que fan aquest so (lletres de plàstic o de confegir), dir paraules amb aquest so, intentar escriure una paraula,...
Aquest ha estat el punt difícil. Com redactem un enunciat demanant tot això?
Pràcticament és impossible.
A més, crec que la feina constant de: I ara, què més li demano?, és una feina pròpia.
Cada professional ho ha de fer en funció del que vulgui treballar o en funció del que aquell dia es pugui treballar (s'ha de valorar la situació del nen, no podem donar per suposat que treballarà bé si o si, o que cada dia li podem exigir el màxim).
Una solució seria crear una fitxa paral·lela, destinada al professional, en la que hi hagués un seguit de preguntes extra per a realitzar. Però, sincerament, a mi m'agrada fer la meva feina no que me la facin uns altres. Per tant, a mi m'agrada crear les meves preguntes.
